Quatre morts, desenes de ferits i desapareguts i un barri arrasat pel foc
El barri de Campanar de València ha viscut aquest dijous una de les pitjors tragèdies de la seva història. Un incendi de grans dimensions ha calcinat prop de 140 habitatges en només una hora, deixant un saldo provisional de quatre persones mortes i moltes altres ferides i desaparegudes. El foc ha sigut tan violent i ràpid que els bombers han tingut moltes dificultats per controlar-lo i evitar que s’estengués a altres edificis.
Tres factors clau: temperatura, vent i material combustible
Segons els experts, l’incendi s’ha propagat amb tanta velocitat per la conjunció de tres factors clau. El primer, les temperatures molt elevades que s’han registrat aquesta setmana a la ciutat, que han superat els 40 graus. El segon, el vent de ponent, que ha bufat amb intensitat durant tot el dia, arribant a ratxes de 60 quilòmetres per hora. I el tercer, i potser el més determinant, el material del qual està feta la façana dels dos blocs de pisos afectats, que resulta ser altament inflamable.
La façana contenia poliuretà, el mateix que la Torre Grenfell de Londres
Es tracta del poliuretà, un element que es fa servir com a aïllant de les plaques d’alumini que recobreixen la façana. Aquest material és molt combustible i pot provocar que les flames es propaguin verticalment amb molta facilitat. Així ho va explicar l’especialista que va fer el peritatge de l’edifici fa uns anys, Esther Puchades, que va alertar del perill que suposava aquest tipus de revestiment. El poliuretà ja ha estat el causant de diversos incendis mortals en altres països, com el que va acabar amb la vida de 70 persones a la Torre Grenfell de Londres el 2017, o el que va destruir la torre Windsor de Madrid el 2005, sense causar víctimes.
El Codi Tècnic d’Edificació prohibeix els materials combustibles a les façanes
El catedràtic del departament d’Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler, que va acudir al lloc dels fets després de l’incendi, va afirmar que la propagació per la façana és “molt més ràpida que un foc a l’aire lliure” i que, si l’haguessin construït amb maó, “no s’hauria propagat”. Hospitaler va assenyalar que el Codi Tècnic d’Edificació, que es va modificar el 2006 i el 2017, “preveu aquesta mena de situacions i que els materials de la façana no siguin combustibles per evitar una propagació d’incendis”. Aquest expert va indicar que ara és la investigació qui haurà de determinar l’origen, si l’incendi va començar a l’interior d’un habitatge, va passar a la façana i, d’aquí, a la resta de l’edifici, o si es va originar a la mateixa façana.
Una immobiliària catalana va vendre els pisos com a “privilegiats habitatges”
Els dos blocs de pisos van ser construïts el 2005 per la immobiliària catalana Fbex, propietat del promotor Juan Parada Henares. En un vídeo promocional, Fbex va presentar els edificis com a “avantguardistes i singulars” i va destacar que les façanes estaven revestides amb un material innovador d’alumini tipus alucobond, el qual, de retruc, va qualificar de “difícilment inflamable” o directament “no inflamable”. La immobiliària també va assegurar la “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments” i va afirmar que havia fet “controls de qualitat durant tot el procés d’edificació”. En el seu moment, els pisos van arribar a valdre 300.000 euros, segons ha testimoniat el mateix veïnat. Una xifra que, aleshores, era molt elevada, però que s’emmarcava en ple boom immobiliari i en una de les zones més luxoses de la capital del País Valencià. Temps més tard, la propietat d’Henares s’enfonsava, deixant un deute de prop de 30 milions amb administracions públiques després d’entrar en concurs de creditors.
Un esquelet que recorda el pitjor incendi de la història de la ciutat
Ara, la que ha estat llar de 400 veïnes i veïnes s’ha convertit en un esquelet que recorda la història del pitjor incendi de la història de la ciutat. Una mena de llumí gegant que ha desprès fum durant hores i hores i que ara es comença a apagar. Això sí, deixant el rastre fosc de les flames que potser encara amaguen més víctimes mortals.
