Un nou panorama polític a Catalunya
El debat d?investidura i la crisi estratègica d?ERC han desplaçat l?enfocament del veritable dilema que enfronten els partits d?obediència catalana. Durant anys, aquests partits, coneguts com a independentistes, han perdut el seu domini a la Generalitat, una cosa inèdita en la història electoral del parlament català. Sempre havia existit una opció guanyadora per als partits ERC, CiU (i derivats) i CUP (amb l’ajuda, el 1980, de Centristes de Catalunya). Tot i això, en l’actualitat, la suma de vots d’ERC, Junts, la CUP i la nouvinguda Aliança Catalana només arriba a 61 diputats, marcant un període de debilitat sense precedents.
La crisi de lideratge i la manca destratègia
L?atenció s?ha desviat cap a debats secundaris, com el futur de Junqueras o les habilitats de Puigdemont per pressionar el PSC, en lloc d?abordar el dilema central: com recuperar l?hegemonia a Catalunya. La crisi actual és monumental i no té solucions clares. La incertesa s?agreuja amb la manca d?una estratègia clara per part dels partits d?obediència catalana.
La necessitat d’un enfocament constructiu
És crucial canviar l’enfocament i buscar la manera que la majoria de diputats del parlament català siguin d’obediència catalana, cosa fonamental per al futur de la regió. Això implica superar les disputes internes, renovar el lideratge amb figures més joves i enfocar-se a la construcció del país en lloc de centrar-se únicament en el discurs polític.
Desafiaments i perspectives
Els partits s’enfronten al desafiament d’enterrar les diferències internes, oferir opcions de lideratge generacional i adoptar una visió de construcció de país. La supervivència i la durabilitat dels partits dependran de la seva capacitat per regenerar-se i adaptar-se a les demandes actuals. És fonamental que els partits d’obediència catalana recuperin la rellevància per al futur de Catalunya.
