Segons la perspectiva
Dani Alves compleix amb l’obligació d’anar a signar a l’Audiència; somriu, diu “bon dia” i és sonorament renyat.
Una situació complexa
Una dona policia, una dona advocada i, entre les dues, Dani Alves. Aquesta imatge captada dijous a Barcelona ens mostra la vida d’un personatge atrapat entre dues realitats d’un mateix marc jurídic en forma de codi penal. Aquest marc jurídic encara ha de definir el grau de responsabilitat d’Alves en un cas repugnant de violació. Alves està judicialment atrapat, agafat pels ous, però en llibertat. Això és el que costa d’entendre.
La complexitat de la justícia
No és fàcil assimilar que un home condemnat per haver forçat una dona a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat i havent fet ús de la violència pugui caminar avui per Barcelona vestit elegantment. Alves es troba en una situació judicial nuvolosa, on els seus drets són protegits. Tot i que és lliure provisionalment, no és culpable. Aquesta situació és difícil de comprendre.
Drets per a tots
Ni lliure ni culpable significa que Alves es troba en una situació on els seus drets són protegits. Tot i que ha estat condemnat, té dret a un procés just i a una revisió de la seva sentència en segona instància. Fins que la sentència no sigui ferma, no es pot considerar culpable. Això és aplicable a tots, fins i tot als delinqüents més greus. Alves tornarà a presó per complir la condemna imposada quan aquesta sigui ratificada.
Una vida en suspens
Avui Alves dorm a casa seva, però no és lliure. Dijous passat va haver d’anar obligat a l’Audiència per signar, com ho haurà de fer cada setmana, per demostrar que no fuig. Va ser una visita breu, d’onze minuts, al Palau de Justícia. Va saludar els policies que custodiaven el seu pas pels passadissos de l’edifici, va dir “bon dia” a les poques persones amb qui es va trobar i abans de marxar va aturar-se per contemplar els magnífics vitralls que adornen el sostre del gran vestíbul de l’edifici. Va alçar el cap i va mostrar admiració pel que veia, comentant-ho amb l’advocada i un agent que més que un mosso semblava un guia.
La realitat del rebuig social
Per un moment, sota la llum dels vitralls, els ulls de cristall d’Alves i el seu somriure van semblar renéixer. Però en sortir al carrer, un home situat al costat dels fotògrafs i les càmeres de televisió que l’esperaven el va fer tornar a la fosca realitat del rebuig social que la seva persona genera i de la presó que l’espera en l’horitzó del seu periple judicial. Encara no és un violador, però la societat ja el jutja.
Conclusió
La vida d’Alves és una complexa situació judicial que posa en evidència la dificultat de comprendre els drets i les responsabilitats en casos de violació. Tot i que és lliure provisionalment, la seva condemna serà ratificada i haurà de complir la pena imposada. Mentre tant, Alves viu en una realitat de rebuig social i d’espera de la seva sentència final.
