Un lideratge en temps de desencantament
Salvador Illa ha iniciat la seva etapa com a president de la Generalitat amb una entrevista sorprenent a La Vanguardia, on ha posat de manifest la seva visió sobre Catalunya com a motor econòmic d’Espanya. Illa es presenta com un home de consens, amb una actitud serena i disposat a construir ponts, fins i tot en un clima de desconfiança generalitzada.
El misteri del finançament singular
Quan se li pregunta sobre el controvertit concepte de finançament singular, Illa respon amb una invitació a llegir l’acord amb Esquerra i Comuns. La seva postura reflexa una confiança en la claredat del document, malgrat que les autoritats fiscals de Madrid han negat qualsevol possibilitat d’un concert econòmic. Això deixa a Catalunya en una situació d’incertesa, mentre els seus ciutadans treballen per aclarir la situació.
Una governança adaptada a les necessitats del moment
L’estratègia d’Illa es fonamenta en la idea de guiar els desenganyats, un grup divers que inclou desil·lusionats amb la política tradicional, catalanistes desencantats amb el procés i fins i tot membres del PSC que veuen el federalisme com una solució llunyana. La seva actitud, que pot semblar reservada, indica un desig de gestionar amb cautela i prudència.
La influència de Puigdemont i el futur del procés
En aquest context, Illa busca distanciar-se de l’estratègia de Carles Puigdemont, que sembla immobilitzat en un joc polític de risc. Illa pot beneficiar-se d’aquesta situació, atès que la seva imatge d’estabilitat contrasta amb les maniobres del líder independentista. Mentrestant, l’escenari polític es transforma, i l’actual president espera que la pressió interna dins de Convergència redueixi l’impacte de Puigdemont.
Perspectives de futur: entre la pacificació i el desengany
A mesura que l’independentisme es manté en una postura d’abstenció, Illa té l’oportunitat de treballar cap a una federalització d’Espanya amb el suport del PSOE. Aquesta missió, tot i que difícil, podria permetre-li mantenir la seva base política activa, tot i que la perspectiva d’un canvi significatiu roman difusa.
El dilema del canvi
La política catalana es mou entre l’estancament i l’esperança, amb Illa intentant navegar en aigües turbulentes. La seva capacitat per gestionar les expectatives i els desenganys serà clau per a la seva supervivència política. La primera norma del poder és mantenir-se al poder, i, malgrat les dificultats, Illa sembla decidit a fer-ho, fins i tot si això implica acceptar un cert grau d’aborriment entre els seus seguidors.
