El Tribunal Constitucional rebutja les pretensions de Josep Costa
Ha estat un debat llarg, però, finalment s’ha imposat el sector dur al Tribunal Constitucional davant les pretensions de l’exvicepresident del Parlament i líder freelance independentista, Josep Costa. En una interlocutòria de 12 pàgines dictada el passat 23 de gener, a la qual ha tingut accés El Món, i comunicada aquest dijous, el ple del TC ha desestimat les recusacions presentades per Costa contra diversos magistrats. Uns togats que, d’una manera o altra, Costa entenia que estaven intoxicats pel procés judicial que van patir els membres de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent jutjats i absolts per desobediència.
El procediment i les recusacions de Costa
El procediment té l’origen en la detenció de Costa durant el procés d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas de desobediència. Precisament, un cas seguit a instància de la Fiscalia arran de la denúncia del mateix TC. Costa va recusar el president del Tribunal, Cándido Conde Pumpido —que s’ha apartat dels casos del Procés—, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. Aquest darrer en condició d’exministre de Justícia del govern espanyol que va instar a actuar davant les decisions de la Mesa del Parlament i parella de Meritxell Batet, expresidenta del Congrés.
La resolució del Tribunal Constitucional
Curiosament, la ponent de la resolució ha estat Concepción Espejel, del sector ultraconservador, que feia sospitar una dura batalla interna entre la dreta i l’esquerra dels togats de l’alta magistratura. De fet, és pública i notòria l’aspror de les relacions entre el president del TC, Conde-Pumpido i Espejel. Però Costa i el seu independentisme els ha unit en plenari, i sense cap vot particular, han refusat el recurs interposat de súplica pel rebuig a les recusacions.
El cas de detenció de Costa i les recusacions
El cas que ha esperonat la recusació es remunta al 27 d’octubre del 2021, quan Costa va ser detingut pels Mossos d’Esquadra per ordre de la instructora del cas per desobediència, Maria Eugènia Alegret. Després de l’arrest, Costa va interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i el mes de desembre va ser acceptat a tràmit, en entendre la sala d’admissions que tenia prou transcendència constitucional en el sentit que no hi havia doctrina sobre una detenció d’aquestes característiques. Un cop es va saber la magistrada ponent, Costa va interposar un incident de recusació contra els magistrats Cándido Conde Pumpido, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. L’exvicepresident del Parlament al·legava que els magistrats estaven contaminats perquè tots tres l’havien denunciat a la fiscalia per obrir el procés pel qual va ser detingut. El ministeri fiscal també es va oposar a les recusacions.
