Recordant les Mones d’Antany
Remenant entre vells àlbums fotogràfics, em trobo amb una imatge que evoca records de la meva infantesa, amb dues mones de rotlle adornant els meus braços. En aquell moment, entre la innocència i una tímida alegria, celebrava la Pasqua Florida. Ara, em sorprenc al veure com han evolucionat aquestes tradicions al llarg de més de cinquanta anys, passant de ser un simple record a una nova forma de celebrar.
L’Ascens dels Ous de Xocolata
En el passat, els ous de xocolata, que avui considerem essencials en la mona, eren un luxe escàs, present només en les taules d’algunes famílies adinerades o en les vitrines de les pastisseries més exclusives. Va ser amb el renaixement de les tradicions catalanes, en un moment d’optimisme polític, quan les mones van començar a incorporar ous en una quantitat proporcional a l’edat del fillol, simbolitzant una unió més profunda entre padrins i fillols.
La Revolució Pastissera de la Postguerra
Durant la postguerra, la pastisseria catalana va experimentar una transformació significativa, possiblement influïda per les ajudes internacionals com el Pla Marshall. Així va néixer el que anomeno la ‘Mona del segle XX’, un pastís que amalgamava l’estil europeu amb la nostra tradició local. Un cilindre de pa de pessic, cobert de crema pastissera i adornat amb ametlles laminades, es va convertir en el regal favorit dels padrins, acompanyat de plomalls colorits i cireres confitades.
Un Ous de Xocolata com a Simbolisme
La pastisseria, potser en un intent de rendir homenatge a les arrels tradicionals o simplement per justificar un preu més elevat, va començar a col·locar un ou de xocolata al centre de cada mona. Aquest ou, de mida variable, va passar a ser un indicador de l’estatus econòmic del padrí, i aviat altres figures de xocolata com galls i conills van fer la seva aparició.
L’Impacte de la Modernitat en la Tradició
Amb l’entrada de Catalunya en un procés de modernització i europeïtzació, la mona va viure una nova etapa. El pastís que abans era el fonament de la celebració va començar a disminuir en importància, convertint-se en un simple suport per a figures de xocolata cada cop més extravagants. Aquesta tendència va reflectir una clara divisió entre els que tenien recursos i els que intentaven seguir el ritornell de la tradició.
El Desviament de les Tradicions
La tradició pasqual va començar a veure’s afectada per la influència de la cultura pop i de marques com Disney, que van transformar l’essència de la celebració en una ostentació comercial. En comptes de mantenir viva la rotllana tradicional amb tants ous com anys tenia el receptor, la mona s’ha convertit en un producte de consum més, allunyant-se del seu significat original.
Reflexions sobre el Futur de la Mona
A mesura que avancem en el temps, es fa evident que les tradicions evoluciona, però és vital que no oblidem el seu significat profund. La mona, més que un simple dolç, és un símbol de connexió familiar i cultural que mereix ser preservat i reinterpretat, sense perdre de vista les seves arrels.
