La compareixença del Governador del Banc d’Espanya
La setmana passada va tenir lloc la compareixença que el Governador del Banc d’Espanya va dur a terme regularment a la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats. Aquesta va ser la seva darrera compareixença, ja que Hernández De Cos fa gairebé sis anys que està en el càrrec i el seu mandat al capdavant de la institució monetària finalitza aquest mes de juliol.
Els reptes de l’educació universitària
En la seva compareixença, De Cos va tractar, entre d’altres, un tema molt rellevant en relació amb l’educació universitària que sens dubte ens hauria de fer reflexionar a tots: el fet que a la universitat pública presencial l’oferta de graus i assignatures sembla que estar reaccionant de manera molt limitada als requisits i necessitats de les empreses, cosa que podria acabar afectant negativament la igualtat d’oportunitats.
La importància de l’adaptació de l’oferta universitària
És habitual escoltar al debat públic que la universitat no ha de ser una institució principalment enfocada a formar personal qualificat per satisfer la demanda laboral dels perfils que cerquen les empreses. El principal problema d’aquest argument és que no adaptar els perfils formatius a les necessitats laborals pot incidir de manera negativa en la igualtat d’oportunitats. Si ens fixem en les dades de matriculacions per modalitat d’universitat pública o privada, provinents de la base de dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats podem observar dues tendències enormement divergents. Mentre que les matriculacions a universitats privades no han parat de créixer i s’han multiplicat per gairebé 2,4 respecte la xifra de principis de segle, les matriculacions en centres públics d’educació superior s’han reduït un 25% en el mateix període, i se situen en nivells de principis de la dècada de 1990.
El risc de desigualtat d’oportunitats
Aquestes xifres ens porten a concloure que si la universitat pública no adapta la seva oferta de places a les necessitats del mercat laboral, o ho fa de manera molt lenta, les universitats privades ocuparan aquest buit, ja que aquestes sí que tenen tots els incentius per fer-ho perquè els seus ingressos estan directament vinculats als ingressos de les matrícules i, en conseqüència, a la demanda laboral dels seus titulats universitaris. Per tant, si es manté aquesta tendència ens podem trobar en un escenari on qui no pugui assumir el cost dels serveis educatius de la universitat privada es quedaria sense accés a les titulacions amb millor sortida del mercat laboral.
La importància de la universitat pública com a igualadora d’oportunitats
Potenciar la universitat pública com una institució veritablement anivelladora en termes de renda implica atorgar les mateixes oportunitats a aquells qui no poden fer front als costos dels perfils formatius que ofereixen els centres privats, i això també hauria d’implicar canvis en l’estructura curricular i d’oferta de graus quan es detecti una divergència entre el que s’ofereix i el que s’està demandant. Indubtablement, perquè això es materialitzi amb celeritat cal emprendre reformes en matèria de governança i autonomia universitària que atorguin majors nivells de flexibilitat a les institucions d’educació superior.
El llegat d’Hernández De Cos
En aquest tema i en molts d’altres, el mandat d’Hernández de Cos s’ha caracteritzat per un perfil amb voluntat de diagnosi dels principals problemes de l’economia i la societat espanyola, amb una voluntat conciliadora, però a la vegada crítica de certes actuacions i polítiques per part dels poders públics. És important que els encarregats d’efectuar el nomenament del seu successor tinguin en compte el prestigi que ha donat al seu càrrec i a la institució, i que cerquin un candidat de consens de característiques similars.
