La pressió demogràfica a les aules
En els darrers mesos, les escoles catalanes han experimentat una onada d’inscripcions, amb l’arribada de 9.000 alumnes nous cada mes. Aquesta situació posa de manifest una crisi educativa que s’està intensificant, amb un total de 1.610.346 estudiants matriculats en el curs 2024/25, segons les autoritats. Si considerem el nombre d’escoles, aproximadament 5.500, la mitjana d’alumnes per centre se situa entre 290 i 300. Això implica que, per fer front a l’augment, es necessitarien obrir al voltant de 30 noves escoles mensualment.
Un sistema sota pressió
Els responsables del sistema educatiu argumenten que poden gestionar l’arribada de nous alumnes mitjançant ajustaments operatius. Tanmateix, aquests canvis impliquen un augment de les ràtios d’alumnes per professor, una burocràcia creixent que ofega els educadors, i un empobriment del català en l’ensenyament. En resum, és possible integrar més alumnes, però això es tradueix en un deteriorament de la qualitat educativa, que s’ha anat agreujant en els darrers anys.
Desmotivació entre els educadors
El col·lectiu docent es troba en una situació de desànim profund. La incessant mudança de normatives educatives, els canvis en el lideratge polític i les pressions per implementar noves metodologies pedagògiques han creat un clima de frustració. Els mestres es veuen confrontats a idees que semblen distanciar-se dels fonaments bàsics de l’ensenyament, com l’autoritat i l’esforç. Així, s’ha arribat a situacions paradoxals, com la celebració de festes laiques a l’escola mentre altres tradicions culturals queden relegades.
Educació pública vs. privada: una bretxa creixent
Els qui poden permetre’s l’educació privada busquen refugiar els seus fills del desbordament del sistema públic. Aquesta situació genera una bretxa que no només afecta les famílies amb recursos, sinó que també amenaça les bases del sistema educatiu públic, que no podrà sostenir-se si la tendència continua.
Reflexions sobre el futur de l’educació
És urgent que els responsables de les polítiques educatives reconeguin la gravetat de la situació. La idea d’un model educatiu que s’assembli al de cultures molt diferents a la nostra és preocupant. Si els alumnes arriben a les aules sense un interès real per la llengua i la cultura locals, el risc de pèrdua d’identitat cultural és imminent. La història ens ensenya que la integració sense control pot portar a conseqüències nefastes. Per tant, és fonamental que la societat prengui consciència d’aquest repte i busqui solucions que garanteixin un futur sostenible per a l’educació a Catalunya.
