El cas dels «3.000 milions dels Pujol» va ser un dels grans escàndols que van sacsejar el panorama polític espanyol fa uns quants anys. Es tractava d’una suposada fortuna oculta que la família de l’expresident català Jordi Pujol hauria acumulat durant dècades, i que implicava especialment el fill menor, Oleguer. Tot i això, després d’una llarga investigació judicial, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va arxivar la causa per «inexistència d’indicis de delicte». El que saben pocs és que aquest cas va ser una operació orquestrada per l’anomenada policia patriòtica, una trama d’agents i comandaments policials al servei del Ministeri de l’Interior del govern de Mariano Rajoy, que tenia com a objectiu desacreditar el moviment independentista català.
L’origen del cas: el Projecte Ole
La policia patriòtica, dirigida pel comissari jubilat José Manuel Villarejo, es dedicava a fabricar informes falsos, filtrar dades sensibles a la premsa i fer seguiments il·legals a polítics, empresaris i periodistes que consideraven enemics de l’Estat. Un dels seus principals objectius era el clan Pujol, que veien com el símbol del nacionalisme català i l’impulsor del procés sobiranista. Per això, van crear el Projecte Ole, que consistia a investigar les activitats empresarials d’Oleguer Pujol, que es dedicava a la compravenda d’immobles a través de fons d’inversió estrangers.
El Projecte Ole es basava en una informació que Villarejo va obtenir d’un suposat confident alemany, que li va dir que Oleguer Pujol cobrava comissions del fons que gestionava les operacions immobiliàries. Una d’aquestes operacions va ser l’adquisició d’una cartera de 1.152 oficines del Banco Santander i del Grup Prisa, que es va valorar uns 2.000 milions d’euros. La policia patriòtica va inflar aquesta xifra fins als 3.000 milions, i la va presentar com la prova de la fortuna il·lícita dels Pujol. Tot i això, aquesta operació va ser totalment legal i transparent, i no hi va haver cap irregularitat ni delicte fiscal per part d’Oleguer Pujol ni del seu fons d’inversió.
La manipulació mediàtica i judicial
El cas dels «3.000 milions dels Pujol» es va difondre àmpliament pels mitjans de comunicació afins a l’unionisme, que el van utilitzar com a arma llancívola contra l’independentisme català. Es va crear una imatge de corrupció generalitzada i d’enriquiment il·lícit a costa de l’erari públic, que afectava tota la família de l’expresident Pujol. El cas també va tenir una repercussió judicial, ja que el jutge Pedraz va obrir una causa contra Oleguer Pujol i 18 persones més pels delictes de blanqueig de capitals, frau fiscal i organització criminal. La causa es basava en els informes de la policia patriòtica, que no aportaven cap prova sòlida ni veraç, sinó meres conjectures i sospites.
Durant deu anys, el jutge Pedraz va mantenir la causa oberta, sotmetent Oleguer Pujol i la seva família a un escrutini constant ia mesures cautelars com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del país i el bloqueig dels comptes bancaris. Tot i això, mai va trobar cap indici que Oleguer Pujol hagués comès cap delicte, ni que tingués una fortuna oculta a l’estranger. Finalment, a l’octubre del 2023, el jutge Pedraz va decidir arxivar la causa, reconeixent que no hi havia cap prova ni cap motiu per seguir investigant.
La veritat surt a la llum: la implicació de la policia patriòtica
L’arxiu de la causa dels «3.000 milions dels Pujol» va suposar una garrotada per a la policia patriòtica, que va veure com es desmuntava un dels seus principals muntatges contra l’independentisme català. Però el pitjor encara havia d’arribar, ja que la mateixa policia espanyola va destapar la implicació de la trama de Villarejo en aquest cas. En un atestat del gener del 2022, la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia va revelar que entre la documentació incautada a Villarejo hi havia el Projecte Ole, que demostrava que la policia patriòtica havia fabricat el cas dels «3.000 milions dels Pujol » a partir d’una informació falsa i sense cap rigor. L’atestat es va incorporar al sumari Tàndem, la macrocausa que investiga els negocis il·lícits de Villarejo i les connexions amb el Ministeri de l’Interior.
A més, una conversa gravada entre Villarejo i l’excap de la Unitat d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, l’abril del 2013, confirmava que tots dos estaven darrere del cas. A la conversa, Villarejo explicava a Martín Blas que tenia un nou confident que li donaria informació sobre la família Pujol, i que es tractava del Projecte Ole. Martín Blas li aconsellava que fos «a poc a poc» perquè «era més complicat que la resta». La conversa també es va incloure al sumari Tàndem, que està sota la instrucció del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castelló, que la setmana passada va tornar a rebutjar la personació dels Pujol. Tot i això, aquesta decisió podria canviar, tenint en compte l’atestat i la conversa que evidencien la manipulació de la policia patriòtica.
Conclusions
El cas dels «3.000 milions dels Pujol» ha estat un dels exemples més flagrants de l’actuació de la policia patriòtica, que va utilitzar els recursos i la influència per intentar desprestigiar l’independentisme català i els seus líders. És una operació basada en mentides, sense cap base jurídica ni periodística, que buscava crear una opinió pública hostil cap a Catalunya i el seu dret a decidir. Tot i això, la veritat ha sortit a la llum, i ha quedat demostrat que la família Pujol no tenia cap fortuna oculta, ni havia comès cap delicte. Per contra, els que sí que han comès delictes són els responsables de la policia patriòtica, que hauran de respondre davant la justícia per la seva actuació il·legal i antidemocràtica.
