Introducció
El FC Barcelona ha estat sacsejat per un escàndol de corrupció que ha generat gran controvèrsia al món del futbol. En aquest article explorarem els detalls del cas Negreira, els pagaments il·legals realitzats pel club a José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), i el seu fill Javier Enríquez Romero. Aquests pagaments, que pugen a un total de 7,9 milions d’euros entre el 2001 i el 2018, han portat a la imputació de diversos alts càrrecs del FC Barcelona, incloent-hi els tres últims presidents: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.
Les versions enfrontades
Des del començament del cas, hi ha hagut dues versions oposades. D’una banda, els acusats han afirmat que els pagaments corresponien a serveis d’assessorament arbitral. D’altra banda, la Fiscalia sospita que els pagaments es feien a canvi de favors arbitrals i que l’exvicepresident del CTA estava influenciat pel club. El jutge del cas també comparteix aquesta sospita i considera que és l?única deducció lògica possible. Els pagaments es remunten a la presidència de Joan Gaspart, encara que aquest últim no està sent investigat a causa de la prescripció del delicte. Gaspart va deixar la presidència el 2023.
Inici de les investigacions
El FC Barcelona va prescindir dels serveis de Negreira el 2018, uns mesos abans que deixés el càrrec al CTA. Les investigacions sobre el cas van començar quan Hisenda va fer una inspecció de les factures deduïbles de la seva empresa. Durant l’interrogatori, Enríquez Negreira va admetre que rebia pagaments del FC Barcelona “per no fer res”. Això va portar els funcionaris públics a derivar el cas a la Fiscalia, que va començar a analitzar tota la documentació. Durant l’anàlisi, es va descobrir que Negreira retirava grans quantitats de diners en efectiu un cop rebia els pagaments, cosa que va alimentar les sospites d’un possible blanqueig de capitals.
Reaccions i desenvolupament del cas
Quan la notícia es va fer pública, diverses institucions com la Federació Espanyola i La Lliga, així com el Reial Madrid, van anunciar que es presentarien com a acusació particular, acusant el FC Barcelona d’intentar adulterar la competició. A més, l’exàrbitre Xavier Estrada Fernández va presentar una querella contra Negreira i el seu fill per un presumpte delicte de corrupció esportiva. El FC Barcelona va emetre un comunicat defensant-ne la innocència i assegurant que els pagaments s’havien invertit en informes. Tot i això, va passar un mes abans que Laporta fes una compareixença pública acompanyat de nombroses caixes i DVD que contenien tota la documentació rebuda de Negreira. Bartomeu s’ha negat a concedir entrevistes, però sempre ha mantingut que no hi havia mala fe ni segones intencions. Per la seva banda, Sandro Rosell ha donat suport a les versions del club. Tot i això, la Guàrdia Civil sempre ha sospitat de la veracitat dels informes.
Estat actual del cas
El cas encara està en fase d’instrucció i fins ara no s’ha demostrat que els pagaments tinguessin la intenció d’influir en les decisions arbitrals. Cap dels presidents del FC Barcelona ha estat citat a declarar. L’únic implicat que ha estat citat és Enríquez Negreira, que malgrat tenir alguns problemes de memòria, considera que té prou facultats mentals per ser un testimoni fiable. També s’han realitzat interrogatoris als àrbitres de Primera Divisió que van dirigir partits del FC Barcelona. Si bé alguns àrbitres han admès que el club podria intentar influir en les decisions arbitrals, tots han assegurat que mai no van rebre ordres en aquest sentit. Actualment, FC Barcelona, Bartomeu, Rosell i Laporta estan acusats d’un delicte de suborn continuat. Tot i això, la Fiscalia s’ha oposat a la imputació de Laporta pel fet que considera que Negreira no era un funcionari públic, com afirma el jutge, i per tant, si escau, el delicte hauria prescrit. A nivell esportiu, el FC Barcelona ha pogut continuar competint amb normalitat, tot i que la UEFA també ha obert una investigació per determinar si el club pot participar a la Champions. Fins ara, el club ha obtingut llum verda basant-se en la presumpció d’innocència.
