La direcció de l’educació
Segons Antonio Millán-Puelles, la virtut és el fi de l’educació. En l’actualitat, hi ha diverses tendències en pedagogia i metodologies d’innovació, així com l’ús de la tecnologia i les situacions d’aprenentatge. Tot i això, és important no oblidar-se de la direcció que hauria de guiar l’educació. No es tracta només de cercar la innovació o l’ús de la tecnologia, sinó de buscar la virtut i utilitzar aquests mitjans per aconseguir-la. Cal distingir clarament els mitjans dels fins i comprendre que la virtut és el veritable objectiu de l’educació (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
L’educació en virtuts
L’educació en virtuts és una realitat profunda que està estretament relacionada amb l’essència de l’ésser humà. Les institucions catòliques, que tenen com a missió educar en aquesta direcció, han de prestar atenció a les novetats culturals que poden ser oportunitats per al creixement personal. Un exemple d’això és l’esport, on els esportistes d’elit ofereixen exemples destacables de virtut. La vida d’un esportista té moltes similituds amb la vida d’un estudiant, i això ens proporciona una àmplia font de models a seguir. Tot i que els mitjans de comunicació sovint no posen l’accent en l’aspecte educatiu de l’esport, és responsabilitat nostra transformar aquesta realitat. Hi ha diverses iniciatives, com la Pastoral de l’Esport, les jornades Esport i Fe i les jornades universitàries Virtus, que creuen en la relació entre virtuts i activitat física.
Atents a les novetats culturals
És important estar atents a les novetats culturals que poden aportar bé, veritat i bellesa sense perdre de vista l’objectiu de dirigir l’acció educativa cap al que realment importa. L’educació en virtuts no passa de moda i és fonamental per al desenvolupament integral de les persones. Cal utilitzar les noves oportunitats que es presenten per promoure la virtut i el creixement personal.
