La Conversa Que No Podem Ignorar
En el marc de les recents eleccions generals, una amiga va compartir amb mi un diàleg que va tenir amb els seus pares. Ella, preocupada per l’increment dels discursos d’odi propugnats per l’extrema dreta, els va instar a no donar suport a cap partit que posés en perill els drets de les persones LGTBIQA+. La resposta dels seus pares va ser desconcertant: ‘No et preocupis, això que diuen no ho faran, és només màrqueting’.
La Realitat Detràs de les Paraules
Tanmateix, l’argument del màrqueting resulta superficial davant les repercussions tangibles que la retòrica política pot tenir. Les retallades a la llei trans autonòmica, la legalització de les teràpies de reconversió i l’augment de les agressions LGTBIQfòbiques són realitats que no es poden ignorar. Fins i tot l’arrencament de cartells és un acte que, tot i semblar insignificatiu, simbolitza una violència més gran.
Vigilància Constant: Una Necessitat
En un moment en què semblava que la societat avançava cap a la tolerància, les persones del col·lectiu LGTBIQA+ continuem vivint amb un sentiment d’alerta constant. Estem sempre a l’aguait de mirades hostils, comentaris despectius i gestos que poden indicar perill. Entre nosaltres, utilitzem el terme ‘gay walk’ per descriure la manera de caminar ràpidament per sentir-nos més segurs, una experiència similar a la que viuen moltes dones quan tornen soles a casa.
Més Que Orgull: Una Lluita Permanent
El col·lectiu LGTBIQ+ es caracteritza per una lluita incessant, un orgull que va acompanyat de les cicatrius del passat. Les agressions, per petites que semblin, poden tenir un impacte simbòlic profund. La retirada de cartells de campanyes de visibilitat, com els de La Invertida, pot ser només un petit episodi, però si no s’aturaran aquestes accions, aviat es poden convertir en insults i, pitjor encara, en violència física.
Acceptació Sense Condicions
La qüestió de l’orientació sexual i la identitat de gènere no hauria de ser un tema que provoqui rebuig. És com si el fet de ser calb, miop o alt fos un motiu de controvèrsia. No hi ha raó per a la intolerància envers les persones LGTBIQA+, ja que la seva existència no afecta la vida dels altres. La pregunta és: per què hauria de molestar que algú visqui la seva vida autènticament?
La Necessitat de Reflexionar
La veritat és que la diversitat no hauria de ser un motiu de conflicte. Si el veí decideix viure la seva vida com a dona o un amic decideix estimar a qui vulgui, això no afecta a la nostra quotidianitat. L’acceptació no requereix un profund coneixement de les diferències, només la voluntat de respectar-les. I és així com podem construir una societat més inclusiva i empàtica.
