Introducció
Recentment, en un àpat amb col·legues de premsa, una periodista portuguesa va descobrir un ingredient al menú que no entenia: cap-roig. Aquest peix, també conegut com a escórpora, va ser descrit pel mestre d’aquest restaurant de la següent manera: “És un peix molt lleig, amb moltes espines i amb verí tòxic, que viu al fons del mar”. En tota la descripció, no hi havia cap referència a la gastronomia, ni res que despertés l’apetit davant d’aquest peix desconegut per a la periodista portuguesa.
Noms propis de bars i restaurants
Però això em va fer pensar en una qüestió que m’ha rondat pel cap durant anys: els noms propis de bars i restaurants. Sembla que hi ha una certa tendència a posar-hi noms despectius, noms que no evocan res agradable, sinó tot el contrari, noms que són insults o paraules que fan referència a coses negatives. És una llàstima que no pugui mencionar tots els noms que he anat recopilant amb cura per no ofendre ningú, ni jutjar el vi per l’etiqueta, però intentaré posar alguns exemples on qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
A qui li agradaria anar a menjar a un lloc que es diu restaurant Els plats cremats o L’Esquerp del Port, al bar Llardós o al bar Salmó Nel·la, a la tasca Can Carallot o a la d’en Josep Frustració? A mi, a primera vista, em costa. Podem culpar a la lectura de massa proposicions de Wittgenstein o podem pensar que no té gaire sentit utilitzar noms que evocin escenes o coses que vagin en contra de l’acte gastronòmic.
No tot ha de remetre als plaers de la llengua i tenim exemples fantàstics de noms neutres, com ara 035 o 14 de la Rosa, que juguen amb el nom de la direcció on estan situats, i d’altres que establen una coherència amb el que ofereixen, com Món Vínic o Muysca, o amb algun objecte del seu interior, com el Bar Torpedo. També hi ha llocs que simplement es diuen Sibèria i tenen un logotip glaçat, i ofereixen uns bons menús del dia.
No obstant això, això de posar noms despectius no és res de nou. Jo no hi vaig anar mai perquè va tancar quan només tenia 6 anys, però sé que hi va haver un gran restaurant al passeig de Gràcia amb Rosselló que es deia La Punyalada (1927-1998), que així el van rebatejar els clients de l’Olímpic Bar, potser perquè els semblava massa neutre. Tot i això, fem una reflexió per evitar tenir la ciutat plena de noms estrambòtics que més que llocs d’hostaleria semblen sortits d’una novel·la d’història dolenta ambientada a l’edat mitjana.
