La situació de l’ús del català

Ens preocupa cada vegada més la disminució de l’ús social del català. Malgrat que els nens estudien en català, sovint es relacionen i juguen en castellà. A més, molts ciutadans entren en un bar i fan la comanda en castellà, sense intentar utilitzar el català. Això planteja la qüestió de si els cambrers no poden parlar o entendre el català. Aquells que defensen l’ús del català són acusats d’integristes, però demanar una cervesa en castellà i continuar la conversa en català a la taula pot semblar discriminatori i classista, encara que en molts casos no sigui conscient. Aquesta normalització de determinades conductes sense qüestionar-nos el que estem fent és un problema.

Exemples de normalitzacions

En els últims anys, hem observat diverses normalitzacions que són preocupants. Partits polítics com Ciutadans, el PP i Vox han començat a barrejar castellà i català en les seves intervencions al Parlament, provocant un cert xoc. A les sèries de TV3, tampoc és estrany sentir diàlegs en castellà, justificant-ho amb el fet que són coproduccions o per raons de versemblança. A més, alguns autors de novel·la i editors han augmentat el nombre de títols en català en què trobem jocs de paraules, expressions i diàlegs en castellà.

La importància de la versemblança

Els autors i editors que defensen aquesta pràctica argumenten que és justificada quan la trama mostra conflicte lingüístic o quan un personatge parla amb un guàrdia civil o un metge que no parla català. No estem dient que tots els personatges hagin de parlar en català, però es podria transcriure en català i afegir una acotació per especificar quan un personatge parla en castellà. Això seria una solució senzilla i indolora per evitar la pèrdua de la llengua catalana en les novel·les.

Conclusió

La creació literària no ha d’estar limitada per cap condicionant, però és important ser conscients de les implicacions. En el cas dels diàlegs, es pot trobar una solució senzilla i indolora per preservar la llengua catalana. Cal fer un esforç per evitar la normalització d’aquesta pràctica i garantir que el català continuï sent present en les obres literàries.

La importància de mantenir el català

Ens preocupa cada cop més la disminució de l’ús social del català. Els nens estudien en català, però a l’hora de relacionar-se i jugar al pati, utilitzen el castellà. Molts ciutadans entren en un bar i fan la comanda en castellà, sense fer l’esforç d’utilitzar el català. Això ens porta a reflexionar sobre la normalització d’aquestes conductes i el que estem fent per mantenir la nostra llengua.

La barreja de llengües en les intervencions polítiques

En els últims anys, s’ha observat una tendència a barrejar el català i el castellà en les intervencions polítiques al Parlament. Aquesta pràctica ha estat seguida per diferents partits polítics, com Ciutadans, el PP i Vox. Aquesta barreja de llengües pot generar certa controvèrsia i xoc, però és important recordar que cada parlamentari té dret a expressar-se en la llengua que consideri més adequada.

Els diàlegs en castellà a les sèries de TV3

En algunes sèries de TV3, és habitual sentir diàlegs en castellà. Aquesta pràctica s’justifica pel fet que algunes sèries són coproduccions i, per tant, hi ha l’obligació d’incloure el castellà. També s’argumenta que això aporta versemblança a les trames. No obstant això, aquesta normalització de l’ús del castellà en les sèries catalanes pot generar cert malestar entre aquells que defensen la preservació del català com a llengua pròpia.

La presència del castellà en les novel·les en català

En els últims anys, s’ha observat un augment alarmant de novel·les en català que inclouen jocs de paraules, expressions i diàlegs en castellà. Aquesta pràctica ha estat proposada pels autors i encoratjada pels editors. Tot i que alguns argumenten que aquesta barreja de llengües és justificada per mostrar conflictes lingüístics o per donar versemblança als personatges, és important tenir en compte les implicacions d’aquesta pràctica en la preservació del català com a llengua pròpia.

La importància de les acotacions

En molts casos, és possible solucionar aquesta qüestió amb l’ús d’acotacions. No es tracta de forçar tots els personatges a parlar en català, sinó de transcriure els diàlegs en català i afegir una acotació que indiqui que el personatge parla en castellà. Això permet mantenir la coherència de la trama i evitar la normalització d’una pràctica que pot perjudicar la preservació del català.

Conclusió

En resum, és important reflexionar sobre la preservació del català i evitar la normalització d’una pràctica que pot perjudicar la seva supervivència. Cal fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana i ser conscients de les implicacions de la barreja de llengües en les intervencions polítiques, les sèries de TV3 i les novel·les en català. Amb l’ús adequat d’acotacions, és possible mantenir la coherència de les trames i preservar la riquesa de la llengua catalana.