L’arribada de Sant Jordi: una tradició amb matisos
Amb la celebració de Sant Jordi, es renova l’interès per la literatura i la rosa, però també es desferma un debat recurrent sobre la salut del català. Els defensors de la llengua acostumen a expressar la seva inquietud davant la situació actual, assenyalant aspectes com la manca de representació en el cinema, la disminució del seu ús entre els joves, i la presència reduïda a les xarxes socials.
Una emergència lingüística que requereix reflexió
El primer punt a considerar és que l’alarma actual indica un fracàs en les polítiques de protecció del català dels darrers 40 anys. Aquesta realitat, sovint ignorada, ens porta a replantejar les estratègies que hem estat utilitzant. Si un equip de futbol es troba en zona de descens, és evident que alguna cosa no funciona, i s’ha de revisar la tàctica i els recursos.
Comparacions desafortunades
A més, és important reconèixer que no es pot igualar el català amb l’espanyol en termes d’ús i influència. Mentre que l’espanyol és parlat per centenars de milions de persones, el català només arriba a uns pocs milions. Aquesta disparitat fa que qualsevol intent d’equiparar-ne la presència sigui, com a mínim, irrealista.
Minoritarisme: una oportunitat per a la identitat
Ser una llengua minoritària no implica necessàriament una condemna a l’extinció. De fet, hi ha exemples de cultures que han trobat la seva estabilitat en la seva condició minoritària. La supervivència d’aquestes cultures, com els escacs enfront del futbol, demostra que el valor d’una llengua pot transcendir la seva quantitat de parlants.
El paper de la immigració en la dinàmica lingüística
Un altre aspecte a tenir en compte és la influència de la demografia sobre els hàbits lingüístics. Les polítiques d’acollida, com la de ‘Refugees Welcome’, inevitablement afecten l’ús del català. Si bé és important acollir, també cal pensar en com aquestes decisions impacten en l’idioma que volem preservar.
El perill de la queixa constant
Finalment, és crucial evitar la mentalitat de víctima. Les cultures que han resistit el pas del temps, com la jueva, han trobat maneres de mantenir la seva identitat i tradicions, malgrat les adversitats. La queixa incessant contra la influència espanyola no contribueix a construir una cultura forta i resilient.
Una nova perspectiva per al futur del català
En el context de Sant Jordi, és vital que la reflexió sobre la llengua catalana no es limiti a l’emoció del moment, sinó que es converteixi en un debat constructiu que busqui solucions eficaces per a la seva preservació i promoció. Només així podrem garantir que el català no sigui només un record, sinó una llengua viva i activa en les futures generacions.
