Inici » Relacions Sexoafectives i Violència: Un Abordatge Psicològic

Relacions Sexoafectives i Violència: Un Abordatge Psicològic

by PREMIUM.CAT
una mujer sentada en un sofá azul con una almohada en la espalda y una almohada en el suelo, Elina Karimova, fotografía profesional, fotografía de archivo, videoarte

Introducció

Les relacions sexoafectives són un tema d’interès creixent, especialment entre els joves. En aquest article, explorarem l’abordatge psicològic de les relacions sexoafectives i la violència que pot sorgir en aquest context.

Una nova terminologia

En els últims anys, s’han popularitzat termes com ‘tòxic’, ‘red flag’ i ‘stalker’ per descriure comportaments i dinàmiques que poden ser perjudicials en una relació. Aquests termes són utilitzats principalment pels joves per identificar situacions de violència en les relacions sexoafectives.

Una realitat antiga

La violència en les relacions sexoafectives no és un fenomen nou. Des de fa temps, s’ha parlat de les relacions carregades de violències, agressions masclistes, racistes i plenes de privilegis i poders. Aquestes dinàmiques són una manifestació de la violència estructural que travessa les relacions dels joves.

Un abordatge psicològic

Patricia Illa, especialista en teràpia sexual i de parella, treballa amb adolescents, joves, adults i parelles per abordar les relacions sexoafectives des d’una perspectiva psicològica. La seva tasca és ajudar a comprendre com la violència estructural afecta aquestes relacions i com prevenir-la.

Relacions disfuncionals o desadaptatives

En l’àmbit sexoafectiu, les relacions que estan carregades de violències, agressions masclistes, racistes i plenes de privilegis i poders són considerades com a relacions disfuncionals o desadaptatives. Aquestes dinàmiques generen malestar i patiment en les persones involucrades.

Feminisme decolonial

Des de Psicoopera, es promou el feminisme decolonial, que considera que hi ha diferents eixos d’opressió en el sistema i que alguns afavoreixen i altres oprimeixen. Aquesta perspectiva ajuda a comprendre com les relacions tòxiques són el resultat de la intersecció d’aquests eixos d’opressió.

El terme ‘tòxic’

El terme ‘tòxic’ ha guanyat popularitat per descriure les relacions que són perjudicials i generen malestar. No obstant això, hi ha opinions dividides sobre si aquest terme contribueix a visibilitzar les relacions afectives violentes o si les banalitza.

Prevenció i responsabilitat

És important destacar que la prevenció de les relacions tòxiques és responsabilitat de tot el sistema, no només de les persones joves. Responsabilitzar les joves i adolescents d’aquestes dinàmiques és injust i no té en compte el paper que juga el sistema en la perpetuació d’aquestes pràctiques.

Les relacions tòxiques entre els joves

Les relacions tòxiques són especialment prevalents entre els joves. Aquestes dinàmiques es desenvolupen a partir de la relació que tenen amb ells mateixos, l’autoestima i les inseguretats. Les xarxes socials també juguen un paper important en la forma com es manifesten aquestes dinàmiques.

Gelosia i control

La gelosia és una de les dinàmiques més comunes en les relacions tòxiques. Les xarxes socials poden exacerbar aquesta gelosia, ja que permeten un accés constant a la informació sobre les altres persones. Aquesta gelosia es basa en la possessió i el control de l’altra persona.

Actituds normalitzades

Hi ha moltes actituds i comportaments que estan normalitzats en el sistema patriarcal, masclista, racista i capacitista. Sovint, aquests comportaments són apresos i repetits pels joves. La gelosia, el control i la possessió són exemples d’aquestes actituds normalitzades.

Responsabilitzar el sistema

En lloc de responsabilitzar els joves, és important responsabilitzar el sistema que permet i perpetua aquestes dinàmiques violentes. És necessari posar límits i treballar per canviar les actituds i comportaments que fan mal a les persones en les relacions.

Treball personal i teràpia

Per a les persones que han patit violència en les relacions, és important posar-se en el centre i treballar en la seva pròpia salut mental. Això pot implicar treball personal, teràpia i col·lectivitzar les experiències amb altres persones que han viscut situacions similars.

Recuperar el centre de la pròpia vida

Recuperar el centre de la pròpia vida implica escoltar les necessitats pròpies, treballar en l’autoestima i la confiança en un mateix. És important entendre que les relacions futures no han de seguir el mateix patró de les relacions passades i buscar models de relació sans i respectuosos.

Conclusió

Les relacions sexoafectives i la violència que pot sorgir en aquest context són temes importants que requereixen una atenció adequada. És necessari treballar en la prevenció, responsabilitzar el sistema i proporcionar suport a les persones que han patit violència en les relacions.

You may also like

-
00:00
00:00
    -
    00:00
    00:00