Un ídol per a tots els aficionats
Quan Steph Curry va començar a destacar a l’NBA, els aficionats van quedar fascinats. Shaquille O’Neal, Tim Duncan i Lebron James eren jugadors imponents, físicament diferents de la majoria dels fans. En canvi, Curry era petit, àgil i divertit. Els joves que jugaven a bàsquet es veien reflectits en ell; podien somiar en ser com ell. Les seves sabatilles Under Armour van ser un gran èxit de vendes i tots els nens passaven hores llançant triples com el seu ídol, més proper a ells que els altres jugadors estrella. Ara, tot i que hi ha jugadors que s’assemblen físicament a Curry, si intenten llançar des de lluny, és poc probable que encertin. Aquesta és una lliçó que Emmanuel Macron hauria de tenir en compte: els gestos espectaculars estan reservats per als millors; veure’ls per televisió no vol dir que es puguin replicar.
Les eleccions legislatives a França
Els resultats electorals del 9 de juny a França van ser un cop dur per a Emmanuel Macron. Tot i això, ja feia temps que el president francès considerava un canvi en el panorama polític de la Cinquena República, que cada vegada li era menys favorable. A més, havia de fer front a les crítiques del seu veí del pis de baix, que havia passat de ser un subordinat a un líder estimat per Finlàndia. Aquest veí no només va aconseguir reforçar la seva base de votants, malgrat les acusacions de corrupció, sinó que ho va fer sense moure un dit. La convocatòria d’eleccions legislatives és un moviment arriscat per a Macron. Tot i això, les enquestes i el retorn de les veus de l’establishment econòmic i mediàtic a fórmules caduques de control de l’amenaça ultra no auguren un final feliç per al president francès. Més que semblar-se a Pedro Sánchez, Macron està començant a semblar-se a David Cameron.
El futur polític de França
Hi ha diverses hipòtesis sobre el futur polític de França. Alguns creuen que els partits democràtics guanyaran les eleccions legislatives, ja que la majoria dels francesos que no suporten Le Pen estan disposats a donar suport a qualsevol que s’oposi a ella. Les esquerres estan intentant formar una coalició per aconseguir aquest objectiu, tot i que hi ha dubtes sobre Jean-Luc Mélenchon. D’altres, com el Financial Times, creuen que un any i mig al govern seria suficient per desacreditar Le Pen i el seu partit de cara a les eleccions presidencials del 2027. Aquest argument també podria aplicar-se a l’extrema dreta catalana, però no als feixistes. Giorgia Meloni, per exemple, ha rebutjat aquesta hipòtesi i ha afirmat que un govern d’extrema dreta pot dur a terme les seves polítiques sense problemes. El Partit Popular Europeu està desesperat per pactar amb l’extrema dreta per legitimar qualsevol opció. Tot i això, els funcionaris de la Unió Europea no estan convençuts i temen les conseqüències d’un govern d’extrema dreta a França.
El futur de la Unió Europea
Un govern d’extrema dreta a França seria una amenaça per a tota Europa. París ha estat el centre del projecte d’integració europea durant els últims anys, i ara aquesta posició està en perill. En un moment en què s’estan discutint qüestions com la mutualització del deute i la defensa conjunta, un govern lepenista posaria en perill els avenços realitzats fins ara. Els mercats únics, les regulacions empresarials i les infraestructures compartides estarien en perill. El grup Identitat i Democràcia vol una Europa de nacions, amb menys cooperació i integració. Això és una gran preocupació per als funcionaris de la Comissió Europea. Tot i que els mitjans i els think tanks ja estan advertint sobre les conseqüències d’un govern d’extrema dreta a França, encara no està clar quin serà el futur de la Unió Europea.
