Una moció per exigir respecte institucional i col·laboració al Govern
La coalició de grups municipals independents Tots x l’Empordà, que té presència a 25 ajuntaments de l’Empordà, als Consells comarcals d’Alt i Baix Empordà i a la Diputació de Girona, presentarà als plens municipals on té representació una moció que reclama al govern de la Generalitat respecte institucional i més diàleg i col·laboració, “sense amenaces ni imposicions”. En un comunicat, la coalició afirma que tampoc accepta que se sancioni als ajuntaments que estan invertint i actuant per minimitzar els consums d’aigua. En el text de la moció també es destaca que “els ajuntaments són unes administracions disposades a implicar-se quan les coses no funcionen, molt més enllà fins i tot del que la normativa vigent estableix com a competències pròpies”.
Una política d’interconnexió de xarxes justa amb els territoris
La moció, amb 5 punts a la proposta d’acord, demana al Govern que prioritzi “les inversions plurianuals necessàries per dotar Catalunya de l’aigua que necessita, tant pel dia a dia de les persones com per mantenir la seva economia”. En aquest sentit, sol·licita “establir noves línies extraordinàries d’ajuts als ajuntaments per executar millores a les xarxes de distribució d’aigua potable. S’haurien de poder complementar aquestes subvencions a fons perdut amb crèdits de l’ICF sense interès i amb retorn a llarg termini”. Així mateix, insta la Generalitat “a dur a terme, en situacions d’emergència, una política d’interconnexió de xarxes que sigui justa amb els territoris i que eviti eixugar uns rius mentre d’altres no es toquen”, en referència al diferent tracte que reben els rius Ter i Ebre: “observem amb perplexitat i indignació, una vegada més, com s’eixuga el Ter sense cap consideració per a la gent del territori amb l’objectiu de portar aigua a la indústria i als serveis a l’àrea de Barcelona, en virtut de la llei franquista del 1959 sobre el transvasament, però al mateix temps es manté l’Ebre com a intocable, independentment del seu cabdal. No podem entendre que hi hagi una població i unes activitats econòmiques de primera i unes altres de segona en funció de la zona de Catalunya a on vivim. Tampoc entenem l’exigència que s’aplica sobre el nostre sector primari des de bon començament de l’emergència, tot i ser un sector estratègic per al país, com va quedar demostrat durant la pandèmia. També cal lamentar la poca empatia amb el sector turístic part essencial del PIB de les nostres comarques i del país”.
