Introducció
Un any després de l’entrada en vigor de les baixes per menstruació incapacitant, s’han tramitat un total de 1.408 baixes amb una durada mitjana de tres dies. Aquestes dades, facilitades pel Ministeri d’Inclusió, són rellevants en el context del dia mundial de la higiene menstrual. Tot i que aquesta xifra representa una petita proporció del total de baixes iniciades el 2023, que va ser de 8,8 milions, les expertes destaquen l’impacte de l”infradiagnòstic’ i el temor a la discriminació laboral com a factors que han limitat el nombre de baixes per menstruació incapacitant (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Quan es pot demanar?
La possibilitat de sol·licitar aquestes baixes es va aprovar l’1 de juny de 2023, en el marc de la llei de l’avortament. Per poder demanar-les, les pacients han de tenir un diagnòstic mèdic de dismenorrea secundària, que és una menstruació dolorosa associada a patologies com l’endometriosi, els miomes, l’adenomiosi o altres malalties com la inflamació pelviana, els pòlips endometrials, els ovaris poliquístics o les dificultats en l’expulsió de la sang menstrual. La durada de la baixa s’estén mentre persisteixin aquests símptomes associats a la menstruació, i la prestació econòmica corresponent és abonada per la Seguretat Social des del primer dia de la baixa (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Una forma de discriminació per a algunes dones
Des de la seva aprovació, les baixes per menstruació incapacitant han generat debat i polèmica. La vicesecretària d’UGT, Cristina Antoñanzas, va expressar la seva preocupació pel fet que aquesta baixa podria ser una forma de discriminació per a les dones, ja que les empreses poden conèixer el motiu de la baixa a través del codi utilitzat per la Seguretat Social als informes. Tot i que Antoñanzas està a favor d’aquesta baixa, considera que encara hi ha aspectes discriminatòris a tenir en compte.
Falta de perspectiva de gènere
La secretària de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, Carolina Vidal, critica la manca de perspectiva de gènere en el sistema sanitari, que s’ha centrat en l’estudi clínic del cos masculí i ha estat lent a l’hora de realitzar un diagnòstic ràpid. Aquesta falta de diagnòstic adequat és una de les raons per les quals el nombre de baixes per menstruació incapacitant ha estat tan baix des de la seva implementació. Vidal considera fonamental lluitar pel reconeixement d’aquesta baixa laboral perquè permet fer visibles les circumstàncies de les dones i evitar la discriminació (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
Dades i impacte
Segons un estudi de la consultora Kantar, el 49% de les dones pateixen menstruacions doloroses, i aquest percentatge puja fins al 76% en el cas de les dones més joves. El Ministeri d’Igualtat va estimar que el dret a una baixa per menstruació incapacitant tindria un cost addicional màxim de 23,8 milions d’euros a l’any. A partir de les xifres de població activa i ocupada, es calcula que un 1% de les dones en edat de treballar, al voltant de 60.000, podrien patir aquestes menstruacions incapacitants. Tot i això, el nombre de baixes ha estat molt inferior a aquestes estimacions (https://www.softcatala.org/resum-de-textos-en-catala/).
