Introducció
La malaltia de la bufetada, també coneguda com a eritema infecciós o cinquena malaltia, és una infecció viral comuna a la infància, encara que també pot afectar adults. Aquesta malaltia és causada pel parvovirus B19 i rep el seu nom popular a causa de la característica erupció facial que provoca, la qual pot semblar lefecte duna bufetada.
Causes i transmissió
El parvovirus B19, responsable de l’eritema infecciós, es transmet principalment a través de les secrecions respiratòries, com ara la saliva, el moc i l’esput, especialment quan una persona infectada tus o esternuda. La malaltia és més comuna en els nens entre 5 i 15 anys, encara que qualsevol persona pot contraure-la. La transmissió també pot passar a través de la sang i de mare a fill durant l’embaràs.
Símptomes
La malaltia de la bufetada sol començar amb símptomes similars als d’un refredat, incloent-hi febre baixa, mal de cap i malestar general. Aquests símptomes inicials poden durar uns quants dies abans de l’aparició de la característica erupció cutània.
Erupció facial
L’erupció facial és el símptoma més distintiu, començant amb un envermelliment brillant a les dues galtes, cosa que dóna l’aparença d’una bufetada. Aquesta erupció es pot estendre posteriorment a altres parts del cos, com el tronc, els braços i les cames, adoptant un patró de punta o xarxa.
Dolor articular
En alguns casos, especialment en adults, la malaltia pot causar dolor i inflamació a les articulacions, una condició coneguda com a artràlgia. Això pot durar des de pocs dies fins a diverses setmanes.
Altres símptomes
Alguns individus poden experimentar símptomes addicionals com a picor a les àrees afectades per l’erupció.
Diagnòstic
El diagnòstic de la malaltia de la bufetada es basa principalment en l’observació clínica dels símptomes característics, especialment l’erupció facial distintiva. En alguns casos, es poden fer anàlisis de sang per detectar la presència d’anticossos contra el parvovirus B19, confirmant així la infecció.
Tractament
La malaltia de la bufetada és generalment autolimitada, cosa que significa que tendeix a resoldre’s per si sola sense necessitat d’un tractament específic. Tot i això, es poden prendre mesures per alleujar els símptomes.
Control de la febre i el dolor
Els medicaments com el paracetamol o l’ibuprofè poden ajudar a reduir la febre i alleujar el mal de cap o les molèsties articulars.
Descans i hidratació
Es recomana descansar adequadament i mantenir una bona hidratació durant el curs de la malaltia.
Alleugeriment de la picor
Per alleujar la picor causada per l’erupció, es poden fer servir locions calmants o antihistamínics.
Complicacions
Tot i que la majoria dels casos d’eritema infecciós són lleus, poden sorgir complicacions a certs grups de persones.
Embarassades
Les dones embarassades que contrauen la malaltia de la bufetada tenen un risc lleugerament més gran de patir complicacions, com l’anèmia fetal i la hidropesia fetal, que pot portar a la mort del fetus en casos greus.
Persones amb anèmia
Els individus amb malalties que afecten els glòbuls vermells, com l’anèmia falciforme, poden experimentar una crisi aplàstica, una condició en què el cos deixa de produir prou glòbuls vermells.
Prevenció
Actualment, no hi ha una vacuna per prevenir la malaltia de la bufetada. Les mesures preventives se centren a evitar el contacte proper amb persones infectades ia mantenir bones pràctiques d’higiene, com ara rentar-se les mans regularment i cobrir-se la boca i el nas en tossir o esternudar.
Conclusió
En resum, la malaltia de la bufetada és una infecció viral comuna i generalment lleu que afecta principalment els nens. Tot i el seu aspecte alarmant, la malaltia sol resoldre’s sense complicacions greus, encara que és important estar atents a possibles complicacions en grups de risc.
