Un Camí Espiritual
Amb la cendra al cap comencem la Quaresma. No és un temps litúrgic només, és un camí espiritual. No és un temps per actuar, sinó per deixar actuar al Senyor.
En aquest període, se’ns demana un gran silenci i una gran fidelitat a la pregària. És un silenci i una pregària eclesial que es rendeix al Senyor i a la seva gràcia.
La Lamentació i la Confiança
La Quaresma d’aquest any, per tantes situacions de sofriment, és una lamentació davant del Senyor, un suplicar la seva gran misericòrdia, una confiança infinita en Ell.
És el Déu de l’aliança, segellada amb la creu del seu Fill i feta present; és un do per al perdó dels pecats en cada Eucaristia.
La Cooperació Activa a la Gràcia
La litúrgia quaresmal és un do per deixar-nos portar eclesialment pel Senyor. No és una passivitat o quietisme, sinó la cooperació més activa a la gràcia.
La sobrietat quaresmal ens despulla de tota forma d’autoreferencialitat i de mundanitat. Allibera d’una preocupació excessiva per nosaltres mateixos, per les estructures i de la por al futur.
L’Espera Silenciosa de la Salvació
Cal esperar silenciosament la salvació de Déu, diu l’Escriptura. Sense la circularitat de la gràcia que es comunica en els membres de l’Església, cap astúcia, cap saviesa humana, cap estratègia pastoral, salvaran l’Església.
Esperem els seus dons, les meravelles d’un nou èxode, d’una nova Pasqua.
