Un retrobament inquietant
El moment era intens, ple de sorpreses i emocions contradictòries. La seva expressió era un reflex de la incredulitat, un retrat que semblava congelat en el temps. La dona davant meu, amb una mirada que oscillava entre l’espant i la confusió, no podia concebre la meva presència.
El pes del passat
Després de tres anys d’absència, el meu retorn era un enigma, tant per a ella com per a mi mateix. Em va semblar evident que la meva aparició era un xoc, un espectre del qual no estava preparada per fer front. Potser hauria d’haver trobat les paraules adequades abans de presentar-me, però la realitat era que el desconcert dominava l’escena.
Conflicte emocional
Els seus sentiments, intensos i desconeguts, la tenien atrapada en un mar de confusió. Vaig observar com, amb el pas dels minuts, la seva reacció es tornava més serena, encara que la sorpresa seguia dibuixada al seu rostre. Sabia que era el moment de trencar el silenci.
Confessions de l’altre món
Amb la intenció de fer-la sentir còmoda, vaig optar per una veu tranquil·la, dolça, per comunicar-li el meu dolor. “Maria, saps bé per què vaig prendre aquella decisió desesperada. La nostra relació estava envoltada de traïcions, i no podia suportar-ho més. No et culpo, però no vaig pensar amb claredat abans d’actuar. Ara sé que vaig cometre un error, un error que em va condemnar a l’oblit.”
Un viatge inesperat
El que vaig experimentar després de la meva mort no era el que havia esperat. Al principi, la calma em va acollir, però amb el temps, la nostàlgia de la meva antiga vida va començar a pesar. Després de reflexionar-ho molt, vaig decidir sol·licitar el meu retorn, un desig que va ser rebut amb incredulitat pels guardians de l’altre món.
Un desenllaç tràgic
La meva petició, encara que poc convencional, va ser finalment acceptada. El meu primer impuls va ser buscar-la, expressar-li el meu amor, la meva veritable intenció. Però en el moment en què les meves paraules intentaven arribar al seu cor, vaig sentir una punxada intensa al pit, una calor que semblava cremar-me per dins.
L’últim record
Sense adonar-me’n, ella s’havia aixecat i, en un gest inesperat, em va colpejar amb un ganivet. La meva vida es va esvair en un instant, amb la imatge de la seva cara serena i alleujada com a testimoni del meu destí inexorable. El cicle s’havia tancat, i amb ell, la meva última oportunitat de reconciliació amb el passat.
