Habitatge: La principal inquietud de la població
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en la principal preocupació per a un 20% dels ciutadans, amb una incidència notable entre els joves d’entre 25 i 34 anys, on aquesta xifra s’eleva al 25%. Aquesta realitat posa de manifest un dèficit en les polítiques habitacionals i una creixent frustració amb un sistema que no aconsegueix oferir solucions efectives.
Desigualtats socials: Una demanda urgent
Un 40% dels ciutadans expressa que la reducció de les desigualtats socials hauria de ser una prioritat a l’agenda política, la qual cosa indica una necessitat d’enfocaments redistributius que busquin un benestar més equitatiu.
Debat territorial: Estabilitat i fractures ideològiques
El suport a la independència de Catalunya es manté constant, amb un 54% en contra i un 40% a favor, alhora que un 33% prefereix un model autonòmic. Aquesta estabilitat en el debat territorial contrasta amb els alts nivells de polarització viscuts en el passat, però revela fractures ideològiques significatives que dificulten la creació d’una estratègia unificada.
Pobresa i desigualtat: Un futur incert
La percepció que la reducció de la pobresa i la desigualtat és una prioritat per a gairebé la meitat de la població subratlla la urgència d’adoptar polítiques que abordin aquestes qüestions de manera efectiva i inclusiva.
Desafecció política: Un repte per a la democràcia
Malgrat que el 62% dels enquestats creuen que la protesta social pot influir en les decisions polítiques, la insatisfacció amb la democràcia arriba al 70%. Aquesta desconfiança cap al sistema polític es veu reforçada per la percepció que els polítics sovint anteposen els seus interessos personals a les necessitats del conjunt social.
Percepció econòmica: Una visió pessimista
Encara que la percepció de l’economia catalana és lleugerament més favorable que la de l’estat espanyol, un 48% dels ciutadans la qualifiquen com a dolenta o molt dolenta, la qual cosa indica un estancament en les expectatives de millora econòmica.
Immigració: Un debat polaritzat
Un 72% dels catalans reconeixen que els immigrants no són fonamentalment diferents d’ells, però alhora, un 59% opina que hi ha massa immigració. Aquesta dualitat reflecteix un sentiment ambivalent que demana un enfocament que integri la diversitat amb una gestió responsable dels recursos.
Reptes i oportunitats en la política catalana
Les dades del baròmetre mostren la necessitat de reforçar la confiança ciutadana en les institucions i abordar les qüestions estructurals com la desigualtat, l’habitatge i el desencant amb la política. Aquestes inquietuds podrien guiar cap a un model més inclusiu que posi les necessitats de les persones al centre de les decisions.
Aspectes inesperats del baròmetre d’opinió
Algunes dades sorprenents del darrer baròmetre inclouen que, tot i que el 62% creu en l’eficàcia de la protesta social, només un 30% ha participat en accions de protesta en l’últim any. A més, la franja jove de menors de 25 anys és la més crítica amb la immigració, un fet que desafia les expectatives sobre la seva tolerància.
A més, un alt percentatge de catalans no coneixen el líder de l’oposició, i un 54% prefereixen una estabilitat parlamentària que impliqui sacrificis als seus programes electorals. Això pot ser un reflex de la fatiga ciutadana davant la inestabilitat política i la desconfiança envers els líders actuals.
