L’educació, un àmbit resistent al canvi
L’educació és un sector que es caracteritza per la seva inèrcia i la seva dificultat per adaptar-se als nous temps. Això passa a Catalunya i a tot el món. No obstant això, hi ha qui ha intentat impulsar reformes educatives de gran abast, amb la intenció de canviar radicalment el model escolar. Un exemple d’això va ser el Programa Escuela 2.0, que es va posar en marxa el 2009 amb un gran desplegament de recursos econòmics i tecnològics, i que pretenia equipar amb ordinadors a milions d’estudiants i milers de docents. Segons alguns dels seus impulsors, que van participar en una trobada a Madrid el 2011, es tractava d’introduir un cavall de Troia a l’escola, per remoure-la de dalt a baix i accelerar els canvis segons els nous paradigmes. Però la realitat va ser una altra, i com hem vist en altres casos més recents, aquest tipus d’iniciatives solen provocar problemes afegits que impedeixen assolir l’objectiu proposat.
L’educació a Catalunya, un transatlàntic amb una ruta definida
Podem comparar el sistema educatiu de Catalunya amb un transatlàntic ple de passatgers. Té un destí marcat. Per la seva dimensió, aquests vaixells no poden canviar fàcilment de direcció. Per això, els seus navegants necessiten tenir una bona informació sobre tot el que passa, i que sigui rellevant per arribar al lloc desitjat. Això implica preveure escenaris i prendre decisions a temps, per solucionar els problemes i no apartar-se del camí establert. Deixant de banda la metàfora, la LEC del 2009 estableix com un dels objectius principals garantir l’èxit educatiu de tots els alumnes, tenint en compte la realitat personal, socioeconòmica i cultural de cadascú. Els indicadors que tenim mostren que això és una utopia, de moment. Les dades d’abandonament escolar prematur, el resultat de les proves de competències bàsiques de sisè d’EP i de quart d’ESO i el de les proves internacionals de competència lectora PIRLS així ho confirmen. En aquest context, PISA 2022 no hauria de ser una sorpresa per a ningú una mica informat sobre la situació a Catalunya.
Què fer? Un diagnòstic clar i unes polítiques educatives adequades
Per afrontar els reptes de l’educació a Catalunya, el primer que cal fer és tenir un diagnòstic clar de la situació, sense prejudicis ni improvisacions. Una anàlisi DAFO que mostrés Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. Si no s’ha fet, no serveix de res inventar. El sistema educatiu és un organisme viu i complex, amb moltes branques i contrastos interns. Amb l’anàlisi feta, cal tenir sentit de l’essencial. Això és enfocar la problemàtica principal, dissenyant polítiques educatives ben orientades, i basades en experiències internacionals exitoses, en la recerca més rellevant i en l’opinió dels mestres i professors que estan cada dia a les aules. I tot això acompanyat d’una avaluació periòdica de l’estat de la qüestió. Així és com alguns països, com ara Portugal, han millorat la qualitat de l’aprenentatge dels seus alumnes.
