Els advocats del procés confiaven en la decisió del Tribunal Suprem
Els advocats del procés donaven per fet, al desembre, poc després del moviment del jutge Manuel García Castellón, que el Tribunal Suprem es quedaria la causa de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont. Interpretaven que no deixaria passar l’oportunitat de tenir a les seves mans el futur de la que, ara com ara, és la principal causa que pesa sobre el moviment independentista. Per la gravetat de les acusacions, perquè afecta Puigdemont i perquè corre el risc de quedar fora de l’amnistia, almenys d’entrada, mentre aguanti l’amenaça del terrorisme. Quatre anys després de la sentència per sedició, Manuel Marchena, president de la sala segona, es cobra la seva venjança, cuinada a foc lent, contra Puigdemont, però també contra el PSOE, que ara veu trontollar l’amnistia i, de retruc, la legislatura.
El missatge enviat pel Tribunal Suprem
La decisió del Tribunal Suprem envia diversos missatges en el moment que la negociació de l’amnistia exhaureix els terminis abans de passar al ple per a la votació definitiva, de resultat incert. En la crisi institucional que viu l’Estat, la decisió del Suprem, el principal tribunal espanyol, evidencia la bunquerització del poder judicial, que recela de l’amnistia i dels pactes del PSOE amb els independentistes i, sobretot, amb el partit de Puigdemont. Emparats pel rei Felip VI fa tot just unes setmanes, la sala penal escenifica aquesta protecció a tots els jutges que rebutgen l’amnistia i certifica que es posaran totes les traves possibles per aplicar la llei tal com volen els negociadors d’ERC, Junts i el PSOE.
El paper de Manuel García Castellón
Manuel García Castellón, l’instructor de la causa de Tsunami, ha liderat l’oposició a l’amnistia. Després de la decisió del Suprem, veu legitimada tota la seva actuació, que ni tan sols comparteix la Fiscalia, en altres moments tan bel·ligerant contra el procés, i que compta amb nombroses irregularitats denunciades per les defenses. Amb l’aval del Suprem, García Castellón afronta amb més força la investigació dels imputats no aforats, que continuaran a l’Audiència Nacional.
La guerra oberta entre els jutges i la Fiscalia General de l’Estat
La decisió del Tribunal Suprem certifica també la guerra oberta entre els jutges i la Fiscalia General de l’Estat. La sala penal no s’estalvia retrets a la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, per considerar que no hi ha terrorisme ni prou indicis per obrir una investigació contra l’expresident. En canvi, els magistrats compren els arguments dels fiscals del Suprem, capitanejats per Fidel Cadena, que sí que veuen arguments per imputar Puigdemont com a màxim responsable de Tsunami, un criteri que va ser desmuntat per Sánchez Conde, propera al fiscal general, Álvaro García Ortiz, designat pel PSOE. El Suprem dona validesa a la tesi de Cadena, amb missatge implícit al govern espanyol: la Fiscalia pot dir el que vulgui, que la decisió final és dels jutges.
El missatge clar a Carles Puigdemont
El Tribunal Suprem envia un missatge clar a Carles Puigdemont, que més de sis anys després de l’1-O continua sent el principal objectiu de la judicatura espanyola. Amb la causa pel referèndum encallada des de fa anys a Bèlgica, García Castellón i el Suprem involucren l’expresident en la causa de Tsunami per mirar de mantenir la persecució contra ell i allunyar-lo de l’amnistia. El proper pas poden ser citacions a declarar a l’Audiència Nacional i ordres de detenció, perquè Ruben Wagensberg va marxar a Suïssa. En el cas de Puigdemont, se’l pot citar a declarar voluntàriament, però s’hi negarà i la instructora Susana Polo haurà de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu, amb eleccions europees a l’horitzó.
La pressió sobre el govern espanyol i la legislatura
La decisió del Tribunal Suprem també posa pressió sobre el govern espanyol. Després dels indults i la reforma del codi penal, vistos amb recel pel Suprem, la resolució és un torpede a la línia de flotació del govern, perquè esmena les paraules de Pedro Sánchez i fa trontollar la llei d’amnistia que fonamenta tota la legislatura. Les negociacions entre el PSOE i Junts continuen encallades mentre es busca l’encaix per Tsunami. Si la pressió del Suprem fa efecte, els negociadors no es mouen i la llei embarranca, la legislatura entrarà en una dimensió desconeguda, el futur del govern espanyol serà incert i la repressió contra l’independentisme continuarà com fins ara. I Manuel Marchena, discret en tot el debat de l’amnistia, haurà culminat la seva lenta venjança contra Puigdemont, l’independentisme i, ara també, contra el PSOE.
