Desemmascarant el Fals Socialisme del PSC
Les vigílies de les crucials eleccions, Ernest Maragall, exmembre del PSC, ha llançat un contundent atac contra el seu antic partit, denunciant la seva enganyosa façana de socialisme i catalanisme.
Maragall, que va ocupar càrrecs destacats dins del PSC, ha expressat la seva profunda decepció per la deriva que ha pres el partit, acusant-lo d’abandonar els principis d’esquerra i de catalanisme.
L’exlíder d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona sosté que el PSC ha abraçat el liberalisme econòmic i ha promogut polítiques que beneficien els interessos corporatius en detriment del benestar social.
El Creixement a Costa del Medi Ambient i la Cultura
Maragall critica durament l’aposta del PSC per projectes com ara el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i el Quart Cinturó, argumentant que aquests projectes exacerbaran el turisme massiu, la contaminació i la congestió del trànsit.
A més, denuncia la hipocresia del PSC en matèria de catalanisme, acusant-lo de practicar el centralisme i d’anteposar els interessos del PSOE als de Catalunya.
Maragall cita com a exemples la gestió deficient de Rodalies i les polítiques de vivenda que han perjudicat els ciutadans catalans.
Repressió i Espionatge: El Doble Joc del PSC
Maragall també denuncia la complicitat del PSC amb la repressió contra líders i ciutadans independentistes, i assenyala l’ús de Pegasus i la infiltració policial en moviments independentistes.
Acusa el PSC de practicar l’espionatge polític impunement, violant els drets democràtics dels seus oponents.
El Projecte del PSC: Hard Rock i Liquidació del Diàleg
En un altre missatge contundent, Maragall lamenta que la proposta del PSC es limiti a obrir el Hard Rock i tancar la taula de negociació amb el govern espanyol.
Critica la manca de propostes concretes del PSC per resoldre la qüestió catalana, acusant-los de retrocedir en el temps i acceptar la sentència del Tribunal Constitucional del 2010.
La Descatalanització: L’Atac a la Llengua i la Cultura
Maragall també ha criticat l’ús majoritari del castellà per part de Salvador Illa als mítings de campanya, qualificant-lo d’una eina de descatalanització.
Argumenta que aquesta decisió justifica l´abandó de l´ús social del català i promou la superioritat del castellà.
Maragall adverteix que aquesta estratègia és semblant a la utilitzada pel PP i Vox en altres regions de parla catalana, on han marginat sistemàticament la llengua local.
En conclusió, Ernest Maragall ha exposat la traïció del PSC als seus principis d’esquerra i catalanisme, i ha denunciat la seva enganyosa façana de socialisme, la seva complicitat amb la repressió i el seu atac a la llengua i la cultura catalanes.
