L’impacte de la repressió política a Esquerra Republicana
Esquerra Republicana ha estat reconegut com un dels partits més hermètics i jeràrquics dins de l’espectre polític català, almenys fins a les eleccions municipals recents. La repressió política, juntament amb la consegüent unció sentimental, va proporcionar a la cúpula republicana la justificació necessària per donar suport a les seves decisions. L’empresonament dels seus líders va tenir efectes significatius a la trajectòria del partit.
Oriol Junqueras, un polític ambiciós, es va obsessionar a derrotar Convergència, l’amo històric dels republicans. Després de la reculada del 2017, Junqueras va buscar avançar-se al panorama polític, convençut que el país li devia alguna cosa pel seu temps a la presó i per la influència dels convergents. Tot i això, aquesta recerca d’hegemonia va acabar perjudicant el líder republicà.
El canvi d’estratègia d’ERC
Després dels esdeveniments del 2017 i la sentència del 2019, Junqueras i la cúpula d’ERC, assessorats per analistes polítics descurats, van decidir suavitzar la seva postura clàssica per atraure vots d’altres formacions polítiques. Aquest canvi va conduir a la formació d’un govern en funcions que aspirava a representar tot Catalunya, però la manca de fermesa en el seu ideari polític va resultar contraproduent.
L’estratègia d’ERC d’omplir el país d’etiquetes genèriques com ‘Catalunya entera’ no va aconseguir seduir els votants. En lloc d’assegurar els vots disputats a les fronteres, ERC els va cedir a altres formacions polítiques que oferien propostes més sòlides.
La situació actual d’Oriol Junqueras
La repressió política i els resultats electorals han afeblit l’autoritat d’Oriol Junqueras. Tot i això, el seu desig d’hegemonia persisteix, motivat pel seu anhel de venjança històrica contra els convergents. Tot i això, el seu lideratge ha estat qüestionat, fins i tot per membres de l’executiva del partit.
Junqueras es mostra poc inclinat a renunciar a la seva ambició, però per beneficiar el seu partit i el seu país, haurà de considerar fer sacrificis. El seu ressentiment i amargor personal el mantenen lligat als conflictes del passat, cosa que dificulta la construcció d’un projecte polític atractiu i profund.
El desafiament d’Esquerra Republicana
És crucial que Esquerra Republicana reconegui la necessitat d’un canvi de rumb. Per avançar, el partit ha de desvincular-se dels ressentiments passats i adoptar una postura més flexible i constructiva. Junqueras, en particular, ha d’estar disposat a cedir en nom del benestar del seu partit i de Catalunya.
