El context de les eleccions europees i el debat sobre l’oficialitat d’idiomes
Les properes eleccions europees, programades per al 9 de juny, han revifat la discussió sobre l’oficialitat del català, gallec i èuscar a la Unió Europea. Aquest tema, que està estancat des de fa vuit mesos després de cinc reunions, ha estat defensat per Espanya com una qüestió d’identitat nacional durant les reunions entre els 27 països membres. Tot i els esforços del Govern espanyol, diversos estats, incloent Lituània i Suècia, han mostrat reticències. El Govern ha presentat documents per contrarestar aquestes reticències, argumentant la importància de convertir aquests idiomes en llengües oficials de la UE.
El camí cap a l’oficialitat del català a la UE
El procés per establir l’oficialitat del català a la Unió Europea va començar fa gairebé un any, durant les negociacions per investir Pedro Sánchez i la presidència semestral d’Espanya al Consell de la UE. Tot i els esforços del Govern, diversos països han expressat dubtes i reticències. Tot i presentar un memoràndum amb condicions per evitar que altres llengües poguessin utilitzar el cas català per demanar l’oficialitat, les reticències persisteixen. La necessitat de dos informes, un sobre el cost de l’oficialitat i un altre sobre la modificació proposada, ha generat un estancament a l’avenç d’aquesta iniciativa.
El català al Parlament Europeu
El procés per avançar en l’ús del català al Parlament Europeu també està paralitzat. Tot i que l’aprovació al Consell suposaria l’ús automàtic del català al Parlament, la manca de suport majoritari dels vicepresidents de la Mesa del Parlament Europeu ha obstaculitzat aquesta possibilitat. Els socialistes, principals impulsors de la mesura juntament amb els Verds/ALE, no compten amb la majoria necessària per tirar endavant la proposta.
