La situació a Itàlia
El nostre diari ens ho ha explicat: el portaveu del ministre de l’Interior italià ha comunicat que ja disposen de policia bilingüe, i que estan treballant en una organització que faci possible, en poc temps, que tots els funcionaris de certes zones siguin bilingües. I ha afegit que hi ha indrets on tots els formularis de la policia estan redactats en dos idiomes.
Alícia Fajardo ha fet un bon resum del cas de la regió del Trentino-Alto Adige –on hi ha una part de la població que parla un dialecte tirolès proper a l’alemany que es parla al país veí, Àustria– i de les àrees limítrofs amb França i Iugoslàvia. Aquestes apreciables minories lingüístiques dins l’Estat italià no representen ni una desena part de la gent que parla català dins l’Estat espanyol.
L’Estatut de la regió alpina de l’Alto Adige estableix la igualtat entre l’alemany i l’italià a l’Administració pública, i per complir aquestes normes s’han adoptat les mesures necessàries perquè tot el personal dependent de l’Estat destinat en aquest territori parli l’alemany.
La situació a Catalunya
Amb tot el respecte, cal dir que l’Alto Adige no té, dins l’Estat italià, el pes històric, cultural, demogràfic, etc., que tenen els Països Catalans dins l’Estat espanyol. Però és evident que és molt més respectat, o potser que els habitants d’aquest territori se saben fer respectar.
Tenim, doncs, dues reivindicacions a fer a l’Estat espanyol, pel que fa a la llengua escrita i pel que fa a la llengua parlada.
En el primer àmbit, no té sentit que els catalans siguem menys atesos que els tirolesos del sud (Alto Adige). Tots els impresos i les comunicacions escrites dels diversos departaments estatals que tenen delegació a Catalunya –i no dic ara Països Catalans en funció de l’Estatut– han de presentar una versió catalana. Educació, Governació, Finances, Indústria, etc. Hem de defensar aquest punt de vista de la manera més ferma i política possible, per tal de forçar una resposta oficial, que segurament serà en castellà i negativa. Però que en quedi constància. Que s’exposin els arguments pels quals l’Estat no pot utilitzar, a Catalunya, la llengua “pròpia” de Catalunya.
Quant al llenguatge parlat, és demanar massa que els catalans siguem tractats com la minoria de l’Alto Adige, on tots els funcionaris estatals parlaran també alemany? Caldrà preparar un pla d’acció en aquest sentit. Que els funcionaris de policia, de l’administració de justícia, de finances, etc., han d’entendre el català és ara obligat. Es pensa, però, aplicar l’Estatut? Més encara: a l’Alto Adige els funcionaris no tan sols l’entendran, la llengua “pròpia” del territori, sinó que la parlaran. Farà algun pas en aquesta línia l’Estat espanyol, o mantindrà els seus funcionaris en un significatiu “status de forasteria”?
