BarcelonaLa situació del camp català és crítica. Els pagesos porten setmanes sortint al carrer per reclamar millores en el sector. Aquest dimecres van omplir Madrid de tractors i tenen previst fer el mateix a la frontera amb França. El motiu de la seva indignació són les restriccions per la falta d’aigua i el canvi climàtic, que afecten greument les seves collites i ramats. El Parlament debat aquest dijous sobre aquesta problemàtica en un ple monogràfic. Però què en pensen els diputats que també són pagesos? N’hi ha dos, amb experiència contrastada en el sector i en la política, que compaginen l’escó amb la terra i una alcaldia. Es tracta del socialista Joaquim Paladella i del junter Salvador Vergés. Com és el seu dia a dia? Com han viscut les protestes del camp?
Joaquim Paladella: “M’estic gastant tot el que tinc en la finca”
Joaquim Paladella és el diputat pagès més veterà. Ja va ser representant al Parlament durant les legislatures del tripartit i ara ho torna a ser, sempre alhora que alcalde de Batea (Terra Alta), càrrec que ocupa des del 1991. A la seva població, conrea seixanta hectàrees de vinya, la major part de secà. L’explotació és ecològica i té 130.000 ceps de varietats com garnatxa -blanca i negra- o macabeu. Com que està ocupat com a diputat, el seu fill és qui porta el pes de la feina, amb l’ajuda de la seva dona i d’un treballador contractat a temps complet. “Estic invertint tots els meus estalvis en la finca, que vull deixar al meu fill […]. Veig que el que ha alimentat la família està en perill, els pagesos ho sentim com a nostre, jo hi he nascut, no el puc abandonar per res del món”, explica Paladella. La falta de pluja ha fet que el seu fill hagi hagut de demanar un préstec de 50.000 euros per portar l’aigua als ceps i evitar que es morin. “Patim el risc perquè no plou, per la burocràcia, la competència d’altres vins de tot el món i tot ho fa difícil”.
El diputat de la Terra Alta, que va ser delegat sindical d’Unió de Pagesos, ha participat activament en les mobilitzacions del camp: “Vaig anar a manifestacions a Móra la Nova i Móra d’Ebre i va ser un orgull rebre els pagesos al Parlament. Hem de fer que l’agricultura surti endavant, estem vivint una revolució”, afirma. Ell també pateix el problema dels preus, ja que el raïm és un producte que no ha evolucionat. Vendeix el raïm a la cooperativa Viticultors Bateans, de trenta socis, on elaboren vi a granel i embotellat amb la marca Manyol i el subministren a cellers de la zona de Denominació d’Origen (D.O.) Terra Alta, però també D.O. Catalunya. Tot i així, reconeix la dificultat que afronta: “Com que el preu està paralitzat, has d’entrar en un cercle de produir més que sembla que no té fi […] cal establir un preu de referència real; si no, el comprador té l’avantatge”, diu.
Salvador Vergés: “Sóc part del problema, però el conseller també”
Salvador Vergés és un enginyer de ponts i camins que va canviar el seu rumb amb la crisi del 2008, quan va apostar per la formació professional i per incorporar-se com a jove agricultor. Encara que també prové de família pagesa, va entrar en l’explotació de la família de la seva dona, de la qual actualment n’és empresari agroalimentari. Va exercir diversos anys com a ramader a Mas la Carrera, a Sant Esteve d’en Bas (la Garrotxa), i és, de fet, el lloc on viu, però ara es dedica de ple al Parlament, “viatjant per finques i explotacions” més de 60.000 quilòmetres anuals. La seva és una empresa familiar de boví de pastura i engreix, que han tingut un total de mil caps de bestiar, encara que ara en tenen al voltant de la meitat, després de la jubilació del seu sogre. Des de fa anys va introduir la raça angus i produeixen entrecots, filets i hamburgueses. A la finca, tenen blat de moro, que és pel bestiar i el bosc, per a la pastura.
En les mobilitzacions, en què va conversar amb nombrosos pagesos i va coordinar la recepció al Parlament, deia sempre una cosa: “Vinc sabent que sóc part del problema, que si cal em feu xiular perquè no en soc estrany, i alguna cosa devia fer malament, […] però el conseller també”, diu. Ha recorregut i ha captat el descontentament dels pagesos i creu que amb les protestes s’han donat les condicions per aconseguir millores. Per això, està il·lusionat en arribar a un acord en el ple monogràfic sobre la sequera.
Contradiccions Barcelona-món rural
Un dels reptes als quals s’enfronten els diputats pagesos és la visió cosmopolita. Tot i que remarquen que PSC i Junts, respectivament, entenen perfectament la pagesia, perceben en la cambra catalana el xoc rural-urbà: “És una lluita constant, la visió de Barcelona és totalment diferent i genera problemes de burocràcia, amb polítiques amb bona intenció, però que perjudiquen l’agricultor”, assegura Paladella. “Em trobo amb una mentalitat urbanita i clientelista, això costa, i és cert que les mocions al Parlament sobre la pagesia no són les més nombroses”, es queixa Vergés.
