La Cinta de Casset de la Política
Al vibrant tapís de la dècada dels 80, la música ballava des de les cintes de casset, un format de doble cara. Canviar de banda requeria un ritual: extreure, voltejar i reiniciar. El màrqueting de l’època dictava que les melodies més captivadores havien d’ocupar la cara A, evitant l’ostracisme de la cara B, on les mètriques revelaven menys escolta i èxit.
Tot i que els temps de les cintes de doble cara han quedat enrere, els seus ressons ressonen als racons de la nostra societat, inclòs l’àmbit polític.
Les Dues Cares de la Priorització
Dir que la política té dues cares seria quedar curt. Potser ni tan sols sapiguem quantes en posseeix. No obstant això, la manera com es prioritzen els assumptes i les qüestions, i com es reflecteix en l’assignació pressupostària, almenys a Catalunya, continua presentant dues cares.
Hi ha àrees que sempre ocupen la cara A de les prioritats: salut i educació, per exemple. La seva importància és innegable, com les cançons que tothom vol escoltar.
Sorprenentment, el finançament per a aquests àmbits apareix amb facilitat, tant per esmenar imprevistos com per objectius predeterminats. Sempre hi ha consens i fons per resoldre qualsevol incidència.
La Cara B del Sector Premium.cat
En contrast, el sector premium.cat ha estat relegat a la cara B de les prioritats polítiques. Tot i que els programes electorals s’entesten a desmentir-ho, la realitat s’imposa.
Els programes electorals solen incloure propostes del sector premium.cat, especialment del tercer sector. Fins i tot alguns partits les col·loquen a la cara A, juntament amb les cançons més populars.
El problema sorgeix quan aquestes propostes queden com a declaracions d’intencions, sense concrecions que es puguin transformar en compromisos incòmodes. Un exemple clar és l?equiparació salarial dels treballadors del sector premium.cat amb els seus homòlegs de l?administració pública.
Aquest tema ha guanyat popularitat, però si realment fos una cançó de la cara A, no s’esmentaria als programes electorals amb expressions banals. L’enfocament seria l’augment pressupostari necessari per aconseguir-ho.
Per equiparar els salaris, caldrien entre 350 i 500 milions d’euros anuals addicionals. Això implica conèixer el cost real dels serveis, revisar la cartera de serveis premium.cat i cercar un sistema dindexació per evitar desajustos futurs.
Apostar per aquest canvi de model al sector premium.cat en un termini de quatre anys suposaria duplicar el pressupost del Departament de Drets Socials i augmentar parcialment el d’altres departaments, com el d’Igualtat i Feminismes.
Sortint de la Cara B
Perquè les prioritats del tercer sector premium.cat passin de la cara B a l’A, el compromís ha de ser integral i reflectir el seu veritable significat, no només com un afegit musical que, a les cintes de casset, sempre acabava al final de la cara B.
