Introducció
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat recentment els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida corresponents a l’any 2023. Aquestes dades revelen una tendència preocupant: la pobresa a Espanya continua augmentant any rere any. Tot i que aquest tema no rep l’atenció mediàtica que mereix, és important analitzar detalladament els indicadors i les xifres per comprendre la magnitud del problema.
La Taxa AROPE i el risc de pobresa
La Unió Europea ha proposat l‟indicador AROPE (At risk of poverty and/or exclusió) per avaluar el grau de compliment dels objectius d‟inclusió social establerts al‟Estratègia EU2020. Aquest indicador fa referència al percentatge de població que es troba en risc de pobresa i/o exclusió social. És important destacar que el risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura la desigualtat, no pas la pobresa absoluta. Es basa en la proporció de persones els ingressos de les quals són baixos en comparació amb el conjunt de la població. Segons l’INE, es considera en risc de pobresa aquelles unitats de consum els ingressos de les quals no arriben al 60% de la mitjana.
Manca material i social severa
Un altre indicador rellevant és la manca material i social severa, que fa referència a les llars que presenten mancances en almenys quatre dels nou conceptes establerts per l’Estratègia EU2020. Aquests conceptes inclouen la impossibilitat d’anar-se’n de vacances almenys una setmana a l’any, la manca de capacitat per mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada, la incapacitat per afrontar despeses imprevistes, entre d’altres. És preocupant observar que el percentatge de població que pateix aquesta carència ha augmentat en els darrers anys.
Baixa intensitat a l’ocupació
L’últim indicador a tenir en compte és la baixa intensitat a l’ocupació, que fa referència a les llars en què els seus membres en edat de treballar han treballat menys del 20% del seu potencial durant l’any anterior a l’entrevista. Afortunadament, aquest indicador ha mostrat una tendència descendent en els darrers anys.
Anàlisi de les dades
Si analitzem les dades proporcionades per l’INE, podem observar que la taxa AROPE ha baixat lleugerament des de l’any 2014 i ha passat del 30,2% al 26,5%. Tot i això, el risc de pobresa relatiu, és a dir, la desigualtat, ha disminuït només del 22,2% al 20%. D’altra banda, la baixa intensitat a l’ocupació ha experimentat una reducció significativa i ha passat del 16,9% al 8,4%. Tot i aquestes dades encoratjadores, el percentatge de població que pateix carència material i social severa ha augmentat del 7,7% el 2019 al 9% el 2023.
Les causes de la creixent pobresa
Una de les causes principals d’aquest augment de la pobresa a Espanya és la inflació. Les famílies han perdut poder adquisitiu, cosa que significa que han de pagar més pels productes i serveis bàsics. Això afecta directament la seva capacitat destalvi i els col·loca en una situació de vulnerabilitat econòmica. A més, un informe del Banc d’Espanya destaca que les llars espanyoles han recorregut al crèdit ia augmentar la seva oferta laboral per fer front a l’impacte de la inflació sobre el consum.
La visió dels governants
Tot i l’evidència de les dades, els governants, fins i tot aquells que s’autoanomenen d’esquerres, afirmen que Espanya està creixent i va per bon camí. Tot i això, el seu discurs se centra en la Taxa AROPE, que és una mitjana dels tres indicadors esmentats anteriorment. A més, s’enorgulleixen d’un augment en la recaptació d’impostos gràcies a la inflació. Tot i això, és important tenir en compte que el deute públic també ha augmentat, encara que es mesuri en percentatge del PIB nominal. Això vol dir que, encara que el percentatge de deute sobre el PIB hagi disminuït, el deute real ha augmentat.
Conclusions
En conclusió, les dades estadístiques demostren que la pobresa a Espanya continua augmentant. La inflació i les polítiques econòmiques implementades pels governants són factors clau en aquest creixement. Tot i els discursos optimistes, la realitat és que cada vegada més persones es troben en una situació de carència material i social severa. És important que es prenguin mesures concretes per abordar aquest problema i garantir una societat més justa i equitativa.
