El dictamen de la tinent fiscal del Suprem coincideix amb el del fiscal de la mateixa sala i desestima la tesi del fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional
Després de diverses setmanes de conflicte intern a la Fiscalia del Tribunal Suprem, finalment s’ha imposat el criteri del fiscal de la sala penal del mateix tribunal, Álvaro Redondo. La tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha redactat un dictamen en què descarta que les accions impulsades per Tsunami Democràtic puguin ser utilitzades per investigar Puigdemont per terrorisme i considera que, com a molt, només poden ser un delicte de desordres públics greus. Així mateix, ha traslladat el seu informe a la junta de fiscals i al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, després d’una crisi sense precedents al ministeri públic espanyol en aquesta causa per les mobilitzacions postsentència del Procés. El dictamen sol·licita que la causa sigui retornada a l’Audiència Nacional.
En el dictamen, la número dos de la carrera fiscal coincideix també amb els arguments exposats pel fiscal de la mateixa sala penal del Suprem, Álvaro Redondo, que, per torn de repartiment, va ser l’encarregat de redactar un primer document, que el sector més dur de la Junta de Fiscals va rebutjar fa dues setmanes. La situació va provocar que fos la tinent fiscal del Suprem, la de més alt rang en la fiscalia espanyola per sota del fiscal general, qui va rebre l’encàrrec de redactar el dictamen definitiu amb l’opinió del ministeri públic.
La decisió final serà de la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Marchena
Ara el document serà enviat a la sala penal del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, però el posicionament de la fiscalia no és vinculant. Els magistrats són els que realment hauran de decidir si accepten la causa que els vol cedir el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. El jutge instructor va elevar el sumari al Suprem perquè imputava per possibles delictes de terrorisme al president a l’exili, Carles Puigdemont, que entén que és aforat com a actual eurodiputat.
Una batalla interna que l’independentisme ha desencadenat
La crisi a la cúpula del ministeri fiscal s’ha desencadenat en les últimes setmanes a causa del Tsunami i en plena discussió de la llei d’amnistia. De fet, paral·lelament a la negociació política de l’amnistia, el jutge va optar per la via ràpida intentant aplicar un delicte –terrorisme– que no té cabuda en la llei d’amnistia. La decisió va fer enfadar la fiscalia de l’Audiència Nacional, que s’ha oposat fermament a la qualificació com a terrorisme dels fets investigats a la causa. El jutge, conscient que el ministeri públic li faria front, va permetre l’entrada de dues fiscalies a l’ombra en forma de l’acusació de policies ferits durant les protestes a l’aeroport del Prat i durant els disturbis d’octubre de 2019 a Barcelona.
Finalment, el jutge va traspassar el cas al Suprem, a través d’una exposició raonada en què demanava que es fes càrrec de la causa amb la petició d’imputació de l’aforat Carles Puigdemont –així com una desena de persones més com ara la secretària general d’ERC, Marta Rovira, o el secretari de la mesa del Parlament, Ruben Wagensberg. El Suprem va remetre la interlocutòria del jutge al ministeri públic per tal que exposés el seu parer. Per torn de repartiment, el fiscal Redondo va estudiar l’assumpte i va remetre un primer esborrany a un dels dos caps de la junta de fiscals de sala penal del Suprem, Fidel Cadena, i aquest l’hauria fet arribar a altres fiscals de sala crítics amb García Ortiz. En aquest primer esborrany, el fiscal concluïa que hi havia arguments per instruir el cas com a terrorisme.
Guerra d’esborranys
La tensió es va accelerar. Després d’enviar l’esborrany, Redondo, que de la causa només coneixia l’exposició raonada, el text de García Castellón, va descobrir més detalls del cas i va arribar a una altra conclusió: no hi havia terrorisme i, com a molt, es podia interpretar que s’havien produït desordres públics greus. Un posicionament que va comentar als seus companys en la junta celebrada el 2 de febrer, tot i que no estava a l’ordre del dia. Ara bé, Redondo s’havia reunit minuts abans amb el Fiscal General, una trobada on li hauria comunicat la seva decisió.
El sector dur va treure la destral de guerra i van acusar Álvaro García Ortiz de “pressionar” el fiscal Redondo. Just l’endemà, mitjans de comunicació afins als fiscals més durs amb l’independentisme van filtrar el primer esborrany. El fiscal Álvaro Redondo es va veure obligat, fins i tot, a difondre un comunicat de premsa donant explicacions de com havia anat la història. El fiscal general, per la seva banda, va advertir que alguns fiscals havien estat “deslleials” i, fins i tot, va utilitzar el concepte de “traïció”. Va ser llavors quan es va encarregar el dictamen a la tinent fiscal del Suprem, de fet, la primera de l’escalafó fiscal després d’un càrrec institucional com el del fiscal general de l’Estat.
