No es tracta de caritat, sinó d’un dret fonamental. Aquesta és la idea que va presidir ahir la tercera conferència col·loqui En Clau de Futur, organitzada per El Punt Avui amb el suport de la Fundació “la Caixa”, sota el títol Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral. El periodista Jordi Grau va moderar el debat entre tres experts en la matèria: Francesc Ventura, adjunt a la direcció de l’àrea d’Inclusió Social de la Fundació “la Caixa”, que impulsa el programa Incorpora; Núria Pi, responsable de l’àrea de Comunicació i Formació de la Fundació Support-Girona, i Pepita Perich, directora general de la Fundació Ramon Noguera de Girona.

Un dret i un deure

Els ponents van coincidir a destacar la importància que té per a les persones amb discapacitat poder accedir al mercat de treball, ja sigui en el sector ordinari o en el protegit, per aconseguir la seva autonomia econòmica, social i personal. Per això, van reclamar més recursos per a les entitats del tercer sector que treballen per aquest col·lectiu, així com per al sistema educatiu, que encara no està adaptat a les seves necessitats. També van defensar que el treball, a més de ser un dret, és un deure que implica una responsabilitat i una contribució a la societat.

Llibertat d’elecció

Un dels aspectes que més van remarcar els experts va ser el de la llibertat d’elecció de les persones amb discapacitat a l’hora de decidir què volen fer amb la seva vida, tant a nivell laboral com personal. En aquest sentit, van denunciar les actituds paternalistes i sobreprotectoras que sovint es donen amb aquest col·lectiu, tant des de la justícia com des de les famílies. Van recordar que la Convenció de l’ONU per als drets de les persones amb discapacitat i la llei d’integració social d’aquestes persones reconeixen el seu dret a escollir i a tenir xarxes de suport per exercir-lo. Per això, van demanar que es trenquin els falsos mites i estereotips que encara persisteixen sobre la discapacitat, com ara la seva incapacitat per assumir determinades tasques o per aguantar una jornada laboral completa.

Diversitat i competitivitat

Els conferenciants també van posar de manifest que la diversitat de les plantilles és un factor de competitivitat per a les empreses, que cada vegada més valoren el talent i el coneixement que aporten les persones amb discapacitat. En aquest sentit, van explicar que el programa Incorpora de la Fundació “la Caixa” ha detectat un canvi de mentalitat en les empreses, que ja no contracten aquest col·lectiu per una qüestió de responsabilitat social, sinó per una qüestió de recursos humans. Van citar un estudi de la Universitat Hopkins de Baltimore (Estats Units) que indica que la generació Z, formada per joves d’entre 20 i 30 anys, té incorporat el valor de la diversitat i busca lideratges més inclusius.

Girona, un model de referència

Un altre dels punts que es van destacar durant la conferència i col·loqui va ser el paper de les entitats del tercer sector, que treballen sense ànim de lucre per les persones amb discapacitat i que necessiten el suport de l’administració i el teixit empresarial per dur a terme els seus projectes socials. En aquest àmbit, els ponents van elogiar el model de Girona, on hi ha una bona complicitat entre els diferents agents implicats i un treball en xarxa que facilita els processos i els serveis. Van posar com a exemple la proximitat que hi ha amb la justícia, que permet aconseguir més assistències de suport i més sentències favorables al dret d’elecció de les persones amb discapacitat. També van destacar les dades d’ocupació d’aquest col·lectiu a les comarques gironines, on hi ha gairebé dues mil persones treballant en mig miler d’empreses, i el nou àmbit d’inserció que representa l’autoocupació, en el qual la Fundació “la Caixa” ha acompanyat 85 persones des del 2017.

Reptes pendents

Finalment, els tres experts van ser crítics amb alguns aspectes que encara queden pendents per millorar la situació de les persones amb discapacitat. Un d’ells va ser la revisió de la llei d’integració social del minusvàlid (LISMI), que data del 1985 i que estableix que les empreses de més de 50 treballadors han de reservar places per a aquest col·lectiu. Segons els ponents, aquesta llei és massa rígida i no s’adapta a la realitat actual, on molts treballadors amb discapacitat no cobren un sou, sinó una prestació social. Un altre va ser l’educació, que segons ells no és inclusiva per falta de recursos i de voluntat política. “L’administració d’Educació no hi creu i això genera encara més discapacitat”, va afirmar Pepita Perich. La gran conclusió de la jornada la va resumir el moderador, Jordi Grau, en el sentit que cal no jutjar les persones per la seva discapacitat i que cal defensar els seus drets treballant en xarxa i des del territori.

No es tracta de caritat, sinó de garantir un dret fonamental. Aquesta és la idea central que es va transmetre ahir en la tercera conferència col·loqui En Clau de Futur, organitzada per El Punt Avui amb el suport de la Fundació “la Caixa”, sota el títol Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral. El debat, moderat pel periodista Jordi Grau, va comptar amb la participació de tres experts en la matèria: Francesc Ventura, adjunt a la direcció de l’àrea d’Inclusió Social de la Fundació “la Caixa”, que impulsa el programa Incorpora; Núria Pi, responsable de l’àrea de Comunicació i Formació de la Fundació Support-Girona, i Pepita Perich, directora general de la Fundació Ramon Noguera de Girona.

Els ponents van coincidir en destacar la importància que les persones amb discapacitat puguin accedir al món laboral per tenir autonomia financera, poder emprendre o, si no és possible, rebre una assistència social adequada. Per això, van reclamar més recursos per a les entitats del tercer sector i per al sistema educatiu, que encara té moltes mancances per atendre aquest col·lectiu. També van defensar que el treball és un dret, però també una responsabilitat, que contribueix al sosteniment del sistema.

Dret a decidir

Un dels aspectes clau que es va abordar en el col·loqui va ser el dret a decidir de les persones amb discapacitat sobre la seva trajectòria laboral. En aquest sentit, van denunciar les actituds paternalistes i els estereotips que limiten les seves opcions i vulneren els seus drets. Van recordar que la legislació vigent –la Convenció de l’ONU per als drets de les persones amb discapacitat i la llei d’integració social d’aquestes persones– reconeix el seu dret a escollir i van reivindicar la necessitat de proveir-los de xarxes de suport per exercir-lo. Van lamentar, però, les dificultats que troben per superar les barreres que els imposen des de la justícia, les administracions o les mateixes famílies. A més, van convidar a desmuntar els falsos mites associats a la discapacitat, com la incapacitat de fer determinades tasques o de treballar una jornada completa, i van remarcar que només el procés d’aprenentatge és diferent.

Valor afegit

Els conferenciants també van posar de manifest que la inserció laboral de les persones amb discapacitat no només és una qüestió de justícia social, sinó també de competitivitat empresarial. En aquest sentit, van explicar que la diversitat de les plantilles és un factor que aporta valor afegit, coneixement i un clima de treball més favorable. Van citar un estudi de la Universitat Hopkins de Baltimore (Estats Units) que mostra que la generació Z –els joves d’entre 20 i 30 anys– té incorporat aquest valor i que busca nous lideratges més inclusius. Van demanar, doncs, una mirada diferent de les empreses davant d’aquesta realitat i van reivindicar el talent empresarial que aporten les persones amb discapacitat. A més, van aclarir que el finançament públic no és un regal, sinó una inversió per acompanyar projectes socials i assegurar la seva continuïtat.

Model gironí

Un altre dels temes que es va tractar en el debat va ser el paper de les entitats del tercer sector en el procés d’inserció laboral de les persones amb discapacitat. Els ponents van destacar la rellevància d’aquestes entitats, que treballen sense ànim de lucre per les persones amb discapacitat, i van reclamar la seva protecció. També van insistir en la importància que tenen per preparar-les per viure en comunitat i no veure vulnerats els seus drets, i van defensar la necessitat de trobar fórmules cada vegada més comunitàries. En aquest sentit, van posar com a exemple el model gironí, que és un referent de treball en xarxa i de complicitat entre els agents implicats en l’acompanyament a les persones amb discapacitat. Van posar com a exemple la proximitat que hi ha amb la justícia, que facilita les assistències de suport i la defensa del dret a decidir. Van informar, així mateix, de les estadístiques que mostren que a les comarques gironines hi ha gairebé dues mil persones amb discapacitat ocupades en mig miler d’empreses i que hi ha un nou camp d’inserció que és l’autoocupació, en el qual treballa la Fundació “la Caixa” des de l’any 2017 i que ja ha acompanyat 85 persones.

Educació inclusiva

Finalment, els tres conferenciants van ser crítics també amb el sistema educatiu, afirmant que no hi ha una educació inclusiva per manca de recursos, no pas per la voluntat dels professionals de l’educació. “L’administració d’Educació no hi creu i això genera encara més discapacitat”, va sentenciar. La gran conclusió de tot plegat la va verbalitzar el moderador, en el sentit que és molt important no jutjar les persones perquè tenen l’etiqueta de la discapacitat i que cal defensar els seus drets treballant en xarxa i des del territori.