La controvèrsia del reportatge de TV3
El 30 de març de 2025, la televisió pública catalana, TV3, va emetre un episodi del programa “30 minuts” titulat ‘La bona mort’, que ha suscitat un intens debat sobre l’ètica de la cobertura mediàtica en temes sensibles com l’eutanàsia. En lloc de presentar un enfocament equilibrat, el reportatge va semblar adoptar una postura que glorificava la mort assistida com una solució acceptable i fins i tot desitjable.
Un relat unidimensional
Amb un estil narratiu seductor i una producció cuidada, el reportatge va presentar l’eutanàsia com un acte de llibertat, sense explorar els aspectes complexos que envolten la vida i la mort. L’absència de veus oposades i la falta de debat van deixar de banda les alternatives com les cures pal·liatives, així com les experiències de famílies que acompanyen els seus éssers estimats en moments finals.
El silenci de les veus dissidents
Els crítics, com el Corrent Social Cristià, han expressat la seva preocupació per la manca de pluralitat en la presentació del tema. Sostenen que el reportatge va vulnerar el compromís ètic de la televisió pública per representar una diversitat de perspectives.
La construcció d’una nova narrativa cultural
La manera com es presenta la mort pot influir significativament en la percepció social. A Catalunya, l’aproximació de la televisió pública a l’eutanàsia podria estar contribuint a una cultura que desvaloritza la vida vulnerable, promovent la idea que la solució a les dificultats és l’extinció de la vida mateixa.
Una crisi de valors
La presentació de la mort com una opció acceptable pot portar a la societat a una reflexió profunda sobre el seu valor intrínsec. Filòsofs contemporanis han advertit que normalitzar la mort assistida pot desencadenar pressions socials i dilemes morals que afecten la dignitat humana.
La responsabilitat de la televisió pública
La responsabilitat d’una emissora pública va més enllà de la simple difusió d’informació. Quan es trenca un tabú com el de la mort, es corre el risc de normalitzar una realitat que pot tenir conseqüències devastadores per als més vulnerables. La televisió ha de ser un fòrum de debat, no un vehicle per imposar ideologies.
Un crida a l’acció
La Declaració del Corrent Social Cristià insta a una investigació parlamentària i a una actuació del Síndic de Greuges per assegurar que les veus diverses tinguin cabuda en el debat sobre la vida i la mort. La societat ha d’estar alerta i defensar els drets dels més febles, recordant que la verdadera civilització es mesura per com cuida els seus membres més vulnerables.
Reflexions finals
És essencial que la societat reconegui que la vida no és un bé que es pot administrar com un producte de consum. El dret a ser acompanyat fins al final és una part fonamental de la dignitat humana. La televisió pública ha de reflexionar sobre el seu paper i evitar convertir temes tan delicats com la mort en un espectacle sensacionalista.
