El Record de Salvador Puig Antich i la Justícia Espanyola
Transcorren els anys -mig segle, ja- i la figura de Salvador Puig Antich continua en primer pla, simbolitzant la resistència al règim franquista i, alhora, la intolerància primitiva de la justícia espanyola. Aquell judici/paròdia de 1974 va ser un tràmit per donar una mínima aparença de legalitat a un assassinat que ja estava decidit i la crueltat extrema, la brutalitat del garrot vil va ser i continua sent una advertència a la societat catalana.
La Violència i la Perpetuació dels Privilegis
Aquell règim i la seva evolució posterior han volgut deixar clar que recorreran a la violència quan ells ho considerin necessari i per això impediran, tantes vegades com calgui, que es revisi aquella pena de mort que està clavada en l’ànima de les generacions que la van viure amb una angoixa de tal magnitud que l’han transmès a fills i nets. El record de Salvador Puig Antich és el que separa moralment a un ‘nosaltres’ democràtic i humanista d’un ‘ells’ violent, amb la vilesa del seu garrot etern a la mà.
La Lluita Contra la Tirania i la Perpetuació dels Privilegis
Han passat cinquanta anys i tot es manté exactament en la mateixa posició. La societat catalana continua horroritzada per aquell crim d’Estat i els hereus immediats d’aquells que el van assassinar estan plantats còmodament sobre aquell vandalisme polític que els garanteix la perpetuació dels privilegis. El bé contra el mal, la raó contra la barbàrie, la democràcia contra la tirania… Mai no deixarem de lluitar contra ells.
