La preferència per viure a àrees rurals i ciutats petites
Recentment s’ha presentat la tercera onada de l’enquesta Òmnibus elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), on es revela que la majoria dels catalans s’estimen més viure en pobles i ciutats mitjanes o petites en lloc de les grans ciutats. Segons els resultats, el 40% dels enquestats opta per viure a un poble, mentre que el 36% tria ciutats mitjanes o petites. D’altra banda, només el 15% dels catalans prefereix viure a grans ciutats
L’augment de la migració cap a àrees rurals
Un estudi realitzat per l’Institut Metrópoli, per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), revela que els darrers anys hi ha hagut un increment a la migració de la població de les àrees urbanes cap a àrees rurals a Catalunya. S’estima que en els propers cinc anys almenys unes 70.000 persones migraran de les àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona cap a àrees semidenses o rurals
Motius per abandonar la ciutat
Segons l’enquesta de cohesió urbana realitzada per l’Institut Metrópoli, gairebé la meitat de la població que decideix abandonar la ciutat i mudar-se a àrees semidenses o rurals ho fa principalment per millorar-ne l’habitatge i/o l’entorn residencial. Aquest motiu és citat pel 47,3% dels enquestats. Un altre 35,4% esmenta que ho fa per formar una llar o altres motius familiars, mentre que només un 8,1% ho fa per motius laborals i un 7,5% per motius econòmics relacionats amb la vivenda
Projeccions de migració cap a àrees semidenses o rurals
Basant-se en els resultats de l’enquesta, s’estima que entre els anys 2023 i 2027 aproximadament 70.000 persones migraran de les àrees urbanes a àrees semidenses o rurals. D’aquestes, 51.000 persones es traslladaran a altres indrets dins de la regió metropolitana, mentre que 18.000 es mudaran a municipis a la resta de Catalunya. És important destacar que aquesta decisió és recolzada per un gran nombre de persones, ja que el 2022, al voltant de 250.000 residents de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona van expressar el seu desig de viure a municipis més petits, semidensos o rurals
Desafiaments de viure en àrees semidenses o rurals
Viure en àrees semidenses o rurals de la regió metropolitana de Barcelona presenta alguns reptes. Aquestes àrees tenen una cobertura de serveis i equipaments clarament inferior en comparació de les àrees urbanes. Per exemple, només el 7,9% dels residents tenen un centre d’atenció primària a menys de 500 metres, i la disponibilitat de transport públic és limitada. A més, s’observen diferències quant a la compra de roba i calçat, així com a la participació en activitats culturals. Molts residents d‟aquestes àrees realitzen aquestes activitats fora del seu municipi de residència. A més, la majoria de les persones que viuen en àrees semidenses o rurals s’han de desplaçar a altres municipis per treballar
Riscos i recomanacions
L’Institut Metrópoli destaca que aquestes migracions cap a àrees rurals comporten certs riscos que cal considerar. És important avaluar l‟impacte que aquestes arribades poden tenir a la població local en termes de preus d‟habitatge i possibles conflictes de convivència. A més, hi ha la possibilitat que aquestes àrees rurals es converteixin en municipis dormitori, la qual cosa podria generar un model de mobilitat poc sostenible. Per tant, es recomana impulsar la descentralització de l’activitat econòmica i cultural, millorar l’oferta de transport públic i fomentar el teletreball com a mesures clau per reduir els riscos associats a aquest desplaçament poblacional de la ciutat cap a municipis més petits
