L’arribada de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2023
El 19 de febrer es van fer públics els primers resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la població, que havia estat en marxa durant pràcticament un any i mig. Aquesta enquesta proporciona una instantània dels canvis lingüístics a Catalunya, una comunitat que, en els darrers anys, ha experimentat un terratrèmol demogràfic que ha afectat profundament la seva identitat cultural i lingüística.
Una imatge de canvi: la reducció de la identificació amb el català
Des de l’inici de la sèrie d’enquestes el 2003, el català sempre havia estat percebut com un símbol d’identitat més que com una llengua inicial. No obstant això, recentment s’ha observat una disminució significativa en aquesta identificació, especialment entre els joves. El percentatge de persones que identifiquen el català com la seva llengua d’identificació ha caigut a només un punt percentual de diferència amb les llengües inicials, reflectint una preocupació creixent sobre l’atractiu del català per a les noves generacions.
La preocupació entre els joves
Entre els joves d’entre 15 i 29 anys, la discrepància entre la llengua inicial i la d’identificació ha esdevingut negativa. Les dades suggereixen que un segment d’aquests joves, que en el passat s’havien identificat com a catalanoparlants, ara veuen el castellà com una llengua igualment pròpia. Aquesta tendència cap a la identificació bilingüe ha augmentat dràsticament, passant del 7,1% al 16,9% en cinc anys.
La disminució de l’ús habitual del català
L’ús del català entre els joves s’ha reduït considerablement, amb només un 29,2% que declara ser catalanoparlant habitual, una caiguda significativa respecte al 30,9% que el reconeix com a llengua inicial. Això indica que un percentatge important dels qui tenen el català com a llengua materna no el fan servir habitualment.
El castellà, llengua dominant
Actualment, el castellà és la llengua més parlada en aquest grup d’edat, amb un 50,1% que l’utilitza de manera habitual. Això posa de manifest que, malgrat l’augment de la identificació bilingüe, l’ús real del català és molt més limitat.
Transmissió lingüística: un repte imminent
A mesura que s’observa una disminució en l’ús del català, la transmissió intergeneracional de la llengua es troba en una situació delicada. Encara que les dades indiquen que els parlants inicials d’altres llengües utilitzen el català amb els seus fills, el fenomen de la castellanització pot estar afectant aquesta dinàmica.
Dades alarmants de la joventut
Estudis recents revelen que una part dels joves catalanoparlants inicials no estan transmetent el català de manera efectiva. Les enquestes mostren que només un 54,2% desitja parlar principalment en català, i un percentatge significatiu opta per un futur en què el castellà predomina.
Reflexions sobre el futur del català
Enfront d’aquest panorama, la llengua catalana es troba en una cruïlla. La importància de crear polítiques que fomentin la revitalització del català no pot ser subestimada. Sense un compromís col·lectiu per defensar la llengua, Catalunya corre el risc de perdre la seva identitat cultural.
L’exemple d’altres llengües
L’experiència d’altres comunitats lingüístiques, com l’èuscar a Euskadi, demostra que és possible revertir les tendències negatives. Amb una política lingüística adequada i un enfocament comunitari, el català pot recuperar el seu prestigi i ús entre les noves generacions.
En última instància, el futur del català depèn de la voluntat de la seva comunitat. Només a través d’una acció decidida i col·lectiva es pot garantir la seva supervivència i prosperitat.
