Introducció
Recentment, vaig llegir una resposta d’Isabel Coixet a una entrevista que em va deixar perplexa. Coixet hi afirmava que l’independentisme no ha estat mai d’esquerres, i encara menys a Catalunya. Tot i que difereixo en molts aspectes amb Coixet, les seves paraules em van fer reflexionar sobre les possibles implicacions de les eleccions del 12 de maig en relació amb l’independentisme català.
L’independentisme i la dicotomia esquerra-dreta
És important destacar que la definició desquerra i dreta pot variar segons la perspectiva de cada individu. Coixet i jo probablement no tracem la línia divisòria entre esquerra i dreta al mateix lloc. El que em resulta difícil de comprendre, però, és la manca d’un objectiu transformador clar en l’independentisme català, més enllà d’una postura progressista superficial. Per exemple, resulta contradictori que alguns sectors de l’esquerra catalana mostrin submissió cap a la monarquia, ja que en fer-ho es perd la capacitat de considerar tothom igual, incloent-hi un mateix. És fonamental abordar les desigualtats i discriminacions múltiples que hi ha a la nostra societat, en lloc de limitar-se a proclamar causes socials sense un veritable impacte transformador.
L’estratègia de l’unionisme
És preocupant que l’unionisme hagi trobat una manera de soscavar l’independentisme mitjançant la contraposició falsa entre ser d’esquerres i ser independentista. Aquesta estratègia posa els problemes socials per sobre de la qüestió nacional, però només en el context català. Tot i això, la independència no busca resoldre únicament els problemes socials, sinó evitar que aquests s’agreugin a Catalunya. Hi ha una gran diferència entre ser amos del nostre destí com a col·lectivitat i dependre d’una monarquia.
Un exemple revelador
Per comprendre les possibles conseqüències de les eleccions i la política catalana, podem analitzar el pacte actual de Rodalies Renfe. Aquest acord, assolit durant la legislatura anterior, reflecteix la manca datenció a les necessitats de la classe treballadora i el seu impacte en els seus llocs de treball, salaris, salut i qualitat de vida. És important considerar quin horitzó polític ens espera amb un govern format per PSC-PSOE i/o Comuns-Sumar. Seguirem atrapats en un joc que no beneficia la majoria?
Conclusions
En resum, encara que no comparteixo totes les opinions d’Isabel Coixet, les seves paraules em van fer reflexionar sobre l’independentisme català des d’una perspectiva diferent. És fonamental analitzar les implicacions polítiques i socials de les eleccions i considerar com s’aborden els problemes reals de la societat. L’independentisme no ha de ser reduït a una qüestió d’esquerres o dretes, sinó que ha de ser un moviment que cerqui el benestar i la igualtat per a tots els catalans.
