La Necessitat d’un Nou Rumb
L’independentisme català es troba en una cruïlla crítica, amb un sentiment de frustració que s’ha apoderat de molts dels seus seguidors. Les recentment celebrades eleccions autonòmiques han deixat un regust amarg, amb un descens notable en la influència de les forces independentistes a les institucions. Aquest escenari ha provocat que el discurs polític sigui qüestionat i que la confiança en les tàctiques tradicionals s’escapi entre els dits.
Un Pla que Evoca el Passat
En aquest context de descontentament, Joan Carretero, antic conseller d’ERC, ha emergit com un actor clau amb una proposta que recorda les estratègies d’Artur Mas. Carretero ha llançat una iniciativa coneguda com a Parlament Lliure, amb l’objectiu de crear un parlament alternatiu a través d’una consulta popular que impliqui tots els municipis de Catalunya.
Un Parlament Alternatiu
La idea d’aquest Parlament Lliure és escollir representants que operin sota el mandat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, desconnectant-se de les institucions autonòmiques actuals. Carretero advoca per una acció basada en la sobirania popular, amb la mirada posada en la consecució d’una independència efectiva, davant les limitacions que imposen els organismes oficials.
Un Viatge al Futur o un Pas enrere?
El calendari del projecte Parlament Lliure és ambiciós: la intenció és realitzar una consulta popular en un termini d’un any i mig. Amb els resultats d’aquesta consulta, es pretén legitimar la creació d’un parlament alternatiu que pugui declarar la validesa de l’1-O i treballar per guanyar suport internacional.
Crítiques a l’Actual Sistema
La plataforma no s’està quedant curta en les seves crítiques: assenyala que les institucions catalanes no reflecteixen la veritable sobirania del poble català, qualificant el Parlament actual com un ‘joguet espanyol’. Acusen els partits de crear un sistema partitocràtic que obstaculitza la llibertat i el progrés de Catalunya.
Reflexions sobre el Futur de l’Independentisme
Tot i que la proposta de Carretero pot ser vista com un retrocés a tàctiques d’un passat no tan llunyà, també revela el sentiment de desencantament i la necessitat de recuperar la iniciativa política mitjançant alternatives als models convencionals. La seva capacitat per unir l’independentisme o, per contra, per aprofundir la divisió, és una incògnita que el temps s’encarregarà de resoldre.
