Una crida a la consciència
Benvolgut soldat de les Forces de Defensa d’Israel, t’escric amb el cor esquinçat i la indignació més profunda. Encara que resideixo lluny dels horrors de la guerra que lliuren, no puc romandre impassible davant les atrocitats que s’estan cometent a Gaza.
El teu exèrcit no està lluitant contra Hamàs, una organització terrorista les accions de la qual condemno enèrgicament. Tot i això, no hem d’oblidar que Israel va fomentar la creació de Hamàs per debilitar l’Autoritat Palestina.
Les Forces de Defensa d’Israel estan massacrant la població civil de Gaza, assassinant-los a trets, bombardejant les llars i els hospitals, i privant-los d’aliments i atenció mèdica.
Entenc que segueixis ordres, que ets un professional militar obligat a defensar la sobirania dIsrael. Tot i això, la invasió de Gaza no defensa el teu territori, els teus ciutadans ni la sobirania d’Israel, que ara està entelada per acusacions de genocidi i agressió territorial.
La bestialitat de la guerra
Quan la bèstia humana entra en guerra, desferma el seu costat més assassí. Les imatges i els vídeos que mostren les teves accions confirmen que l’esperit d’aquesta bèstia t’ha posseït.
Mira els nens que moren de gana pel bloqueig imposat pel teu exèrcit. Observa els malalts que moren als hospitals per manca de medicaments i personal. Contempla les conseqüències dels teus actes bèl·lics.
El teu comportament a Gaza és el dels assassins més despietats. A la teva vida personal, pots ser amable i afectuós, però al camp de batalla t’has transformat en una bèstia que obeeix ordres sense qüestionar-les.
Atura’t un moment i escolta el teu propi poble. Mira els teus conciutadans manifestant-se contra la matança. Escolta les veus del món que condemnen els crims de guerra que tu i els teus companys esteu cometent.
L’obediència cega
Pots al·legar que segueixes ordres, però quan t’ordenen disparar contra una multitud que recull sacs de farina per alimentar les seves famílies, saps que aquesta multitud està indefensa i desesperada. Al teu interior, saps que és inhumà disparar contra civils.
Assassineu a periodistes per silenciar el seu testimoni del genocidi que esteu cometent. No obstant, aneu amb compte de no disparar contra periodistes nord-americans o europeus. Els periodistes palestins i àrabs, però, són prescindibles per a vosaltres.
El cicle de violència
Quan el moviment sionista va lluitar per un estat jueu, els líders britànics els van considerar terroristes. David Ben-Gurion i Golda Meir van ser acusats de terrorisme i després tractats com a estadistes. Potser algun dia, els membres de l’Autoritat Palestina o Hamàs també siguin vists com a homes d’estat.
Aleshores, quan arribi aquest moment, de què haurà servit la teva crueltat?
Els veritables culpables
Els alts comandaments militars poques vegades moren en combat. No acompanyen els seus soldats al capdavant. Ets tu, soldat, qui combat i mor. El teu primer ministre, el teu president i els polítics no van a la guerra.
T’arenguen a morir pels seus interessos personals o deliris de grandesa, però ells no moren ni experimenten l’horror. Et demanen que avenços, assassins, bombardejos i destrueixis ciutats i camps de refugiats.
Un cop tu i els teus companys hagueu conquerit una terra devastada, vindran el ministre de Defensa i el primer ministre a visitar-vos. Es faran fotos amb tu i els teus companys. Esmentaran els soldats caiguts i demanaran venjança. Et diran que segueixis assassinant civils, que no són persones, sinó bèsties terroristes despietades.
I tu continuaràs matant. Si tens sort, resultaràs ferit i et portaran a un hospital ben equipat, on no et faltarà anestèsia pel teu dolor i, si cal, et donaran psicòtrops per combatre els teus malsons i evitar que despertis la teva consciència.
El genocidi a Gaza
El teu país està cometent un genocidi al camp de concentració de Gaza, una atrocitat darrere l’altra tan repugnant com les crueltats dels nazis alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Recorda que als camps d’extermini no només van morir jueus, sinó també gitanos, soviètics, polonesos, espanyols, comunistes, alemanys dissidents, eslaus, homosexuals, testimonis de Jehovà i persones amb discapacitats físiques o mentals.
No puc comprendre com l’estat d’Israel és capaç de fer un genocidi. Per què la Franja de Gaza s’assembla avui al gueto de Varsòvia o Auschwitz Birkenau?
La teva inhumanitat em recorda els soldats de les SS o la Gestapo. Sou tan botxins com ells.
Investiga les estadístiques de l’Holocaust. T’ajudarà a desobeir els autors intel·lectuals de les teves matances.
La responsabilitat individual
No pots al·legar obediència deguda. No es poden obeir ordres que exigeixen massacrar civils. El teu comportament està sembrant l’odi que germinarà més morts.
Els nazis no van acabar amb el poble jueu i la mala consciència de les potències vencedores de la guerra mundial va portar a la creació de l’Estat d’Israel. El teu país aprofita aquesta mala consciència per cometre assassinats impunement.
El teu primer ministre hauria de ser jutjat com a criminal de guerra; el teu ministre de defensa, els teus generals i tu també hauríeu de ser jutjats per crims contra la humanitat. El fet de ser víctimes d’un genocidi no us dóna dret a cometre’n cap altre.
Etty Hillesun, una dona jueva que va morir a Auschwitz, va escriure: ‘Dóna’m una sola línia de poesia al dia, Déu meu’. Llegeix poesia, no siguis un botxí.
