Viatges d’aigua
Si aquesta primavera no plou com Déu mana, el govern català activarà el pla per portar aigua en vaixells des de la dessalinitzadora de Sagunt, al País Valencià, fins al port de Barcelona. Així ho han acordat aquesta setmana el conseller Mascort i la ministra Ribera, amb el vistiplau del president Mazón, com a solució per pal·liar els efectes de l’emergència per sequera de cara a l’estiu. El govern espanyol pagarà l’aigua i el català, el transport i les connexions amb el port. Això és el que ha transcendit públicament, però enlloc no he trobat el cost que tindran aquests viatges d’aigua d’una comunitat autònoma a una altra i com repercutirà a les butxaques dels contribuents. Desconec també les raons de fons per les quals s’ha descartat l’operació de transvasament d’aigua del riu Ebre, que potser molts coincidiríem que, per l’abundós cabal d’aigua que porta, que fins i tot obliga a obrir les portes del pantà de Mequinensa, hauria de ser la primera opció, el pla A. No s’entén que d’una banda l’Ebre sigui intocable mentre el riu Ter s’exprimeix al màxim amb afectació del seu cabal ecològic per cobrir les necessitats de la capital del país. I cada dia són més les veus de les comarques gironines que parlen de discriminació i maltractament territorial. De debò que reso perquè caiguin xàfecs.
