Una exposició reveladora al Museu Diocesà de Barcelona
L’exposició Oceans. De Renoir als microplàstics, curada per la historiadora de l’art Helena Alonso, ens convida a reflexionar sobre l’impacte de l’ésser humà en la contaminació dels mars i oceans.
Aquesta mostra, que es troba al Museu Diocesà de Barcelona fins al 25 d’agost, presenta cinquanta peces, destacant les quaranta-tres impressionants imatges de l’artista britànica Mandy Barker, reconeguda per la seva dedicació a conscienciar sobre la contaminació marina per plàstics.
La transició de la bellesa a la crua realitat
La exposició enllaça amb el quadre de Pierre-Auguste Renoir, Platja de Pornic (1892), mostrant una visió idíl·lica de les platges, molt allunyada de la contaminació plàstica actual. A través d’una paleta de colors càlids, l’artista captura l’harmonia bucòlica d’un temps passat.
Al costat d’obres de mestres com Santiago Rusiñol o Joaquín Torres García, també es destaquen peces contemporànies, com les impactants fotografies de Mandy Barker. El contrast entre el passat i el present ens alerta sobre la crisi actual de la contaminació dels oceans.
El missatge visual de la mostra: cruesa i conscienciació
L’exposició presenta obres com el quadre de 1900 d’Enric Serra i la fotografia d’un ocell mort al mar de Mandy Barker, destacant la tràgica realitat de la vida marina afectada per la contaminació plàstica. La comissària Helena Alonso subratlla la importància de sensibilitzar la societat sobre aquest greu problema ambiental.
Les fotografies de Barker, a més de la seva bellesa estètica, tenen un fort impacte visual que busca conscienciar sobre la gestió inadequada del plàstic. Les dades de l’ONU sobre el reciclatge limitat i les conseqüències per als ecosistemes marins i humans es presenten de manera contundent.
La fusió d’art i consciència ambiental de Mandy Barker
Mandy Barker, amb la seva col·laboració amb oceanògrafs i biòlegs marins, captura la cruesa de la contaminació plàstica a través d’expedicions mundials. Les seves fotografies, com Perduts a la mar o On… estic anant?, mostren la realitat alarmant dels oceans actuals i busquen generar un impacte durador en l’espectador.
