Cap. 1. Un plaer alliberador
Poques coses poden proporcionar-nos un plaer tan gratificant com passejar per la muntanya. Aquesta activitat física ens permet gaudir d’estones de calma i soledat, que són essencials per reflexionar i gestionar els nostres problemes quotidians.
A més, mentre caminem per la muntanya, podem observar restes del passat que ens transporten a temps anteriors i ens mostren formes de vida diferents. Aquests vestigis ens connecten amb la prehistòria de la muntanya, quan els humans aprofitaven els recursos naturals per transformar-los en béns de consum.
El canvi de paradigma econòmic i social de la muntanya és evident. Les activitats agropecuàries tradicionals conviuen ara amb les noves formes de relacionar-se amb aquest entorn, com l’ús lúdic i l’esbarjo. El Parc de Collserola, per exemple, va rebre més d’un milió de visitants l’any passat, demostrant la seva popularitat com a espai d’escapada de la vida urbana.
Preservant el patrimoni
Malauradament, les restes patrimonials de la muntanya també són víctimes de l’impacte humà. Les fites de propietat, que assenyalen els límits de les terres, sovint són ignorades o considerades una molèstia pels usuaris de la muntanya. No obstant això, aquestes fites tenen un valor històric i social que no podem oblidar.
Algunes d’aquestes fites estan associades a propietaris particulars que han deixat la seva empremta en la història de la muntanya. Per exemple, la fita de Gaspar Modolell i Modolell a Sant Just Desvern és un record dels seus contribucions com a propietari agrícola i de la seva influència com a alcalde del municipi. Aquesta fita, feta de pedra sorrenca, presenta el seu nom i cognom gravats acompanyats d’una creu.
Una altra fita interessant és la de Pere Campmany i Majó, propietari de camps a Mas Lluí al segle XIX. Aquesta fita, també feta de pedra sorrenca, mostra les seves inicials seguides d’un punt en forma romboidal.
A Molins de Rei, trobem una fita que fa referència a un propietari anomenat Vidal. Tot i que no tenim més informació sobre aquest personatge, la fita, feta de pedra, presenta les seves inicials i l’indicació del seu nom.
Finalment, les fites de la fàbrica Sanson són un exemple de com les empreses també han deixat la seva empremta en la muntanya. Aquestes fites, fetes de ciment, delimiten la propietat de la fàbrica i mostren el nom de l’empresa en cal·ligrafia rectilínia.
Els límits municipals
Les fites termeneres, que marquen els límits entre els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda, han estat font de conflictes al llarg de la història. La delimitació territorial municipal ha estat una qüestió complexa i ha generat tensions entre aquests municipis.
La fita de les tres cares és un dels elements més destacats d’aquesta delimitació. Situada en un punt estratègic on conflueixen els tres municipis, aquesta fita de pedra mostra els símbols representatius de cada municipi: una campana per Sant Just Desvern, una graella per Sant Feliu de Llobregat i una creu per Santa Creu d’Olorda. Aquesta fita, plantada el 1833, és un testimoni de la història i la relació entre aquests municipis.
Conclusió
Les fites termeneres i de propietat són més que simples senyals en la muntanya. Representen la història, la relació amb el territori i el valor del patrimoni. És important preservar-les i comprendre la seva funció social per apreciar plenament el seu valor com a documents històrics.
Així que la propera vegada que camineu per la muntanya, atureu-vos i observeu les fites. Pregunteu-vos què representen i honreu-les com a part del nostre patrimoni col·lectiu.
