Un paisatge transformat per la pluja
Les darreres setmanes han estat testimoni d’una pluja constant que ha transformat completament el paisatge dels prats i boscos de la regió. Els tons de verd i marró s’aprecien en la màxima esplendor, creant una vista impressionant que no es veia des de fa anys.
La trobada amb Joan Alrich Obiols
Al poble d’Adraén, ubicat a la vall de La Vansa a una altitud de mil cinc-cents metres, vaig tenir l’oportunitat de conversar amb Joan Alrich Obiols, el darrer pastor de la zona. Joan, de 71 anys, ha dedicat tota la vida a aquesta professió i va néixer a Adraén, a la casa que es troba just abans d’entrar al poble.
Després de complir el servei militar, Joan va tornar al poble i va decidir comprar algunes vaques per munyir, malgrat que el seu pare tenia un ramat d’ovelles. Durant anys, la cooperativa del Cadí de la Seu d’Urgell solia arreplegar la llet en camions cisterna, però amb el temps aquesta pràctica va anar desapareixent i el bestiar també va disminuir.
Un canvi a l’activitat ramadera
L’any 2003, en Joan va decidir canviar les vaques lleteres per vaques de carn i també va adquirir algunes ovelles i cabres. Amb el pas dels anys, va aconseguir formar un ramat d’aproximadament cent ovelles, convertint-se així en un dels darrers pastors del segle passat al parc natural del Cadí-Moixeró.
Encara que Adraén no es troba exactament dins del parc natural, els seus voltants sí que en formen part. Tot i haver patit una lesió a la cama l’estiu passat, el Joan encara manté al voltant de vint ovelles i cabres, principalment com una forma d’entreteniment i per passar el temps. A més, compta amb una cinquantena de vaques que pasturen a la muntanya durant l’estiu.
El nebot de Joan, Josep, també es dedica a la ramaderia i té un ramat de dues-centes ovelles al Coll de Creus. Quan cal, en Joan li brinda la seva ajuda.
La despoblació i els canvis en el paisatge
Als anys cinquanta, Adraén comptava amb gairebé cinquanta habitants i les escoles de Sorribes van arribar a tenir fins a 200 alumnes de la vall. Tot i això, la despoblació en aquestes zones de muntanya ha estat dràstica i irreversible. Els camps que abans estaven plens de bestiar i eren segats regularment, ara es troben abandonats, cosa que és una gran pèrdua per al territori i la seva gent.
Part del terme municipal d’Adraén es troba dins del parc natural, encara que el poble en si en queda fora. Moltes de les cases del poble estan abandonades i es troben a la venda, però el Joan es pregunta qui estaria interessat a comprar una casa en una zona tan deshabitada.
Records i tradicions
Joan recorda amb nostàlgia els temps en què el poble era ple de gent i les misses a Sorribes eren tot un esdeveniment. Parla amb afecte de mossèn Ramon, el capellà de Gósol, i de les històries que solia explicar. Fins i tot relata una anècdota en què mossèn Ramon i Toni de Cal Rient de Sisquer estaven aturats davant de l’església, discutint sobre la làpida de Toni. Tot i la disminució de la població, Joan segueix mantenint vives aquestes tradicions i records.
La temporada de bolets i comiat
Abans d’acomiadar-nos, el Joan i jo parlem sobre la temporada de bolets, que ha estat molt bona aquesta primavera. Encara es poden trobar alguns bolets de carrereta, perfectes per fer una deliciosa truita i acompanyar les últimes xicoires. Ens acomiadem fins a la propera, amb la promesa de tornar a trobar-nos i gaudir de les muntanyes junts.
