El mite del tall de digestió
La creença popular que banyar-se després de dinar pot provocar un tall de digestió ha estat desmentida per la comunitat mèdica. Tot i que durant dècades s’ha instaurat la idea d’esperar un temps prudencial abans d’entrar a l’aigua, no hi ha suport científic que avali aquesta afirmació.
Tradicionalment, s’ha aconsellat a les persones esperar almenys dues hores després de dinar abans de banyar-se per evitar un suposat tall de digestió. Tot i això, segons un article publicat a la revista ‘Educació Mèdica’, aquesta recomanació no té base científica.
La realitat darrere de la digestió i el bany
Després de la ingesta d’aliments, el tracte gastrointestinal requereix un increment del flux sanguini per dur a terme les funcions digestives. Tot i això, no hi ha proves que indiquin que banyar-se després de dinar pugui provocar rampes, ofegaments o interrompre la digestió.
El problema real en banyar-se després de menjar rau en el xoc tèrmic que es pot produir entre la temperatura exterior i la de l’aigua. Per tant, la recomanació principal és ingressar a l’aigua de manera gradual per evitar aquest impacte sobtat.
Desmuntant altres mites estiuencs
A més de desmentir el mite del tall de digestió, l’article també aborda la falsedat de certes creences relacionades amb les picades de meduses. Es destaca que l’aplicació de remeis casolans com orina, bicarbonat, suc de llimona, crema d’afaitar, rentavaixelles o refresc de cua no alleuja les molèsties, i fins i tot podria empitjorar la situació.
S’emfatitza la importància de rentar la zona afectada amb aigua marina en lloc d’aigua dolça, ja que aquesta darrera podria augmentar la descàrrega de verí. Així mateix, es desaconsella l’ús de remeis casolans no recolzats per evidència científica.
