Una nova perspectiva sobre els castellanismes
Recentment, he tingut l’oportunitat d’escoltar les paraules de Mònica Montserrat, una lingüista i professora universitària, que ha plantejat una visió diferent sobre els castellanismes en el català. Contràriament al que s’ha dit fins ara, Montserrat argumenta que en determinades circumstàncies, els castellanismes no són un problema tan greu com s’ha cregut. Aquesta nova perspectiva em va sorprendre i em va fer reflexionar sobre la importància de la diversitat lingüística.
El valor del context i el missatge
Montserrat defensa que l’ús de castellanismes en el català pot aportar un sentit afegit al missatge i enriquir la comunicació. Segons ella, quan s’utilitza un castellanisme de manera conscient, es pot identificar clarament com una paraula no pròpia del català i afegir-hi una connotació que no té l’equivalent en la nostra llengua. Això permet delimitar i definir la paraula com a forana, sense causar cap mal irremeiable a la llengua. És important tenir en compte que aquest ús conscient del castellanisme només és vàlid en determinats registres i contextos.
La importància de la correcció i la diversitat lingüística
És indiscutible que des de la fixació de les normes del català i la creació de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha treballat per parlar i escriure l’idioma amb la màxima correcció i respectant les seves pròpies paraules, expressions i construccions sintàctiques. Això és fonamental per a la preservació i l’evolució de la llengua. No obstant això, Montserrat ens recorda que en certs casos, l’ús de castellanismes pot aportar un valor afegit al missatge, augmentar la seva gràcia o subministrar proximitat. Aquest ús conscient del castellanisme no ha de ser considerat un pecat mortal, sinó una manera de jugar amb la llengua i enriquir la comunicació.
La importància del context col·loquial
Montserrat també destaca que l’ús de castellanismes en el català es produeix principalment en contextos col·loquials, on són acceptats i compresos per la majoria dels parlants. En aquests contextos, l’ús d’un castellanisme pot afegir una connotació d’antigor, de carrincloneria, d’accessibilitat o fins i tot de pretesa ignorància o desdeny per la norma. Això fa que el sentit de l’expressió guanyi matisos o canviï, aportant un toc de gràcia i autenticitat a la conversa.
La importància de la diversitat lingüística
En conclusió, és important reconèixer que la diversitat lingüística és un valor a preservar. Tot i que és fonamental parlar i escriure el català amb correcció i respectar les seves pròpies paraules, expressions i construccions sintàctiques, també és important acceptar que en certs casos, l’ús de castellanismes pot aportar un valor afegit al missatge i enriquir la comunicació. Aquest ús conscient del castellanisme no ha de ser considerat un pecat mortal, sinó una manera de jugar amb la llengua i afegir matisos i autenticitat a la conversa.
