Un llibre que combina assaig i narració personal sobre la lluita per ser mare
L’escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) acaba de llançar al mercat ‘Mai és una paraula molt lletja’ (Ara Llibres), una obra que mescla assaig i narració personal per explicar la seva experiència real amb la infertilitat. En aquest llibre, l’autora comparteix el procés que va seguir per aconseguir tenir un fill, així com les reflexions que va fer sobre els aspectes emocionals, físics i econòmics que envolten aquesta situació. En una entrevista a l’ACN, Climent confessa que durant el procés – que es va allargar uns set anys – es va sentir ‘molt sola’ i desitja que el seu llibre pugui ‘acompanyar’ a altres dones que es trobin en el mateix camí. ‘De la maternitat només es mostra la part bonica’, diu, ‘però és un tema greu on també hi ha sofriment’.
Un motiu per escriure: ‘No tenia amb qui parlar-ho’
Climent assegura que el que la va impulsar a escriure aquest llibre va ser que tenia molta informació, però també que en aquell moment ‘no tenia amb qui parlar-ho’. Tot i que sabia que era una cosa que afectava molta gent, llavors no es parlava tant del tema com ara, i això la va portar a viure-ho amb cert aïllament. El viatge de l’autora cap a la maternitat va durar gairebé una dècada durant la qual va provar diferents mètodes.
Com li passa a la protagonista de la seva primera novel·la, ‘Gina’ (L’Altra Editorial), la decisió de Climent es va accelerar quan el metge li va dir que si volia ser mare, no es podia esperar més perquè li havien de modificar el tractament que estava fent. ‘A partir dels 35 és molt difícil, estàs tocant el fons de la fertilitat femenina i et trobes que la teva vida gira al voltant d’això’, explica. Els intents, a més, no sempre donen fruits i cada cert temps la persona tractada ha de fer una mena ‘d’examen’.
El concepte de betaespera: ‘Quan no passes, et destrossa’
De fet, el llibre introdueix de forma recurrent el concepte de betaespera – el període que va des del final del procés de reproducció assistida fins al moment en què saps si ha funcionat o no -, que dura uns dotze dies. ‘Arriba el dia que has de passar a la següent fase, i quan no passes, et destrossa, però tu has de seguir amb la teva vida, tot i estar devastada’, recorda. També reconeix que al principi ho explicava, però al final va deixar de fer-ho perquè estava invertint ‘diners, energia i il·lusions en un tema que potser no arribava a cap lloc’.
‘Jo tenia un nombre d’embrions, i pensava quan s’acabin, s’acaba el joc, i no volia de cap manera que no funcionés’, remarca, ‘però també passa, i segurament em llegirà alguna dona que arribarà a aquest límit, i per ella tot el meu respecte, siguis qui siguis’. Per això, l’escriptora afirma que en tot moment volia tractar el tema amb delicadesa, i sobretot no ser superficial.
Un debat actual: ‘No és un capritx de les dones’
La primera vegada que Climent va notar que hi havia interès per parlar d’aquest tema va ser en els clubs de lectura de ‘Gina’, on diferents dones volien aprofundir en temes com el dol perinatal o la reproducció assistida. Tot i que és un tema del qual creu que ara es parla més, Climent també afegeix que encara ‘no és prou’ i que aquesta és, precisament, una de les seves intencions amb ‘Mai és una paraula molt lletja’.
‘Volia deixar-ho per escrit, però és real, m’ha passat i no m’amago, i si puc acompanyar alguna dona en aquest viatge, ja ho donaré per bo’, diu. Climent també subratlla que es tracta d’un problema ‘global’ que no es pot considerar com un ‘capritx’ de les dones. També adverteix de la importància que poden tenir certs comentaris que interfereixen directament en la vida més íntima de les dones i parelles.
‘Quan veuen una dona fèrtil que s’acaba de casar, o que està en parella, o que són els únics del grup que no tenen fills, la gent se sent amb el poder de dir, i vosaltres què? I allà potser hi ha una ferida, potser fa anys que volen i no poden, o potser no tenen diners per provar-ho’, afegeix. De fet, els diners també ocupen bona part del llibre, on Climent recorda que la precarietat, també impacta de ple en aquest procés. ‘Les empentes són enormes, està el tema emocional, però també l’econòmic perquè has de preparar una fortuna per tornar-ho a provar’, conclou.
