Introducció
Chichén Itzá, una antiga ciutat ritual dels maies a la península del Yucatán, és àmpliament coneguda i reconeguda a tot el món. Les seves impressionants construccions, com El Castillo i el Cenote Sagrado, han estat protagonistes de pel·lícules i han estat capturades en innombrables fotografies de viatges. Tanmateix, més enllà d’aquests elements icònics, Chichén Itzá acull molts altres tresors arqueològics menys coneguts però igualment fascinants.
Descobriments a l’àrea propera a la piràmide principal
Aproximadament a un quilòmetre de la piràmide principal, durant la construcció d’una pista d’aterratge el 1967, es va descobrir un xultun, una construcció subterrània semblant a un cenote, connectada a una cova. En aquest xultun es van trobar les restes humanes de més de cent nens, d’aproximadament 3-4 anys. Aquestes restes van ser retirades a causa de la construcció de la pista de l’aeroport, però el seu descobriment va plantejar moltes preguntes sobre els rituals i les pràctiques dels antics maies.
Sacrificis rituals a Chichén Itzá
Se sap que els maies feien sacrificis rituals, especialment de persones joves. Al Cenote Sagrat, es van descobrir restes esquelètiques de nens i adolescents, principalment nenes. Aquests sacrificis humans estaven relacionats amb el culte als déus maies i la recerca de la fertilitat i la prosperitat en els cultius. No obstant això, la informació que tenim sobre aquests rituals prové de les transcripcions de missioners i colonitzadors espanyols, cosa que pot haver introduït certs biaixos als relats.
Nous descobriments i anàlisis genètiques
Recentment, es van realitzar anàlisis genètiques a les restes humanes trobades en el xultun proper al Cenote Sagrat. Aquestes anàlisis van revelar informació sorprenent sobre els nens sacrificats. Totes les restes pertanyien a nens de sexe biològic masculí, i es van trobar dues parelles de bessons idèntics, així com parelles de parents de primer i segon grau. Aquestes troballes suggereixen que els nens sacrificats eren acuradament seleccionats i provenien de la mateixa família o comunitat propera.
A més, les anàlisis d’isòtops estables del carboni van indicar que els nens emparentats genèticament provenien de la mateixa zona geogràfica del Yucatán i probablement vivien junts. Aquests rituals de sacrifici es van dur a terme durant un període de 500 anys, cosa que suggereix que estaven arrelats en tradicions i creences maies al llarg del temps.
Relació genètica amb la població actual
Per comprendre millor la relació genètica entre els nens sacrificats i la població actual del Yucatán, es van fer comparacions amb mostres d’ADN d’una comunitat propera a Chichén Itzá. Aquestes anàlisis van revelar que les restes humanes de fa més de 800 anys són genèticament similars a les persones que actualment habiten la regió. Això suggereix que els descendents de les famílies maies antigues encara viuen a la zona.
Tanmateix, també es van observar diferències genètiques significatives relacionades amb la colonització. La contribució genètica europea a la població actual és evident en els cromosomes Y, que són transmesos exclusivament pels pares. Això indica que els colonitzadors europeus, la majoria homes, van tenir un impacte important en la composició genètica de la població, reemplaçant en gran mesura la contribució genètica masculina nativa.
Conclusions i nous interrogants
Els descobriments recents a Chichén Itzá i les anàlisis genètiques han donat llum sobre els rituals de sacrifici dels antics maies i la seva relació amb la població actual del Yucatán. Tot i això, encara queden molts misteris per resoldre i noves preguntes per explorar. La civilització i cultura maies continuen fascinant els investigadors i visitants de tot el món, i és probable que futurs descobriments a Chichén Itzá i altres llocs arqueològics maies ens brindin noves respostes i perspectives.
