El polític i la seva influència a l’etapa final de la dictadura franquista
Un dia com avui, fa 49 anys, a Adanero (actualment comunitat de Castella i Lleó), moria Fernando Herrero Tejedor, una figura destacada a la política espanyola durant l’última etapa del règim franquista. Herrero Tejedor, nascut a Castelló el 1920, va pujar ràpidament a l’aparell del règim després de finalitzar els estudis universitaris. El 4 de març de 1975, va ser designat ministre-secretari del Moviment, el partit únic del règim franquista. Posteriorment, va nomenar Adolfo Suárez com a vicesecretari del Moviment, a qui havia conegut a Àvila mentre era governador civil (1955-1957).
El misteriós accident i el seu context polític
La mort d’Herrero Tejedor en un estrany accident de trànsit va generar especulacions en un moment de descomposició del règim franquista. Com a part del corrent aperturista representat per Juan Carlos de Borbón, Herrero Tejedor era considerat un dels candidats més ben situats per assumir el poder després de la mort de Franco i iniciar el desmantellament del règim dictatorial. La seva mort en un context d’enfrontaments entre corrents polítics diferents va alimentar l’aura de misteri que va envoltar l’accident.
El llegat i les conseqüències de la seva mort
La mort d’Herrero Tejedor va tenir un impacte significatiu al panorama polític de l’època. La seva desaparició va portar a canvis en la direcció del Moviment, revelant les tensions internes i els moviments pendulars dins del règim. El nomenament d’Adolfo Suárez, el dofí d’Herrero Tejedor, després de la mort de Franco, va marcar un punt d’inflexió a la transició espanyola.
